Comencen les funcions d’‘Alegria. In a new light’, la nova versió de l’icònic muntatge de Cirque du Soleil, el primer de la companyia canadenca que va recalar a Barcelona, l’any 1998, on va tornar el 2012. Aquest cop, però, la carpa està instal·lada a l’Hospitalet de Llobregat, al número 50 de la travessera Industrial.
Tot i ser l’espectacle de més èxit de la multinacional del circ (al muntatge, per exemple, hi ha 64 artistes de 19 països), el 2013 va deixar de representar-se. “Però molts fans es queixaven que no havien vist ‘Alegria'”, explica Francis Jalbert, cap de premsa.
El 2019 es va estrenar aquesta versió de l’espectacle que té aires, i sobretot tonades, del muntatge original. “‘Alegria’ és la melodia i la cançó més coneguda de Cirque du Soleil. Era important conservar aquesta essència. Hi ha la cantant de blanc, el bufó d’un reialme sense rei… però els personatges tenen un aire diferent”, detalla Jalbert.
Números nous i vells
Alguns números són totalment nous, com el de trapezi volant del final o el que obre l’espectacle, una combinació de banquina i barra russa. Algun s’assembla al de l’original, com el de malabars amb foc. Tenen un protagonisme especial dos pallassos espanyols, Pablo Gomis i Pablo Bermejo, plenament integrats, amb l’acordionista Sara Formoso, en la teatralitat del conjunt.
Un número icònic d’un espectacle icònic era la tempesta de neu del pallasso rus Slava Polunin, amb qui Cirque du Soleil va tenir un llarg litigi per qüestions d’autoria. En aquest muntatge hi ha també una tempesta de neu, però des d’una poètica diferent a la del rus. I és que parlem d”Alegria’, però amb una llum nova.
