Jordi Esteva acaba de celebrar 70 anys però costa aferrar-lo massa estona a una cadira per fer-li una entrevista. És un cul inquiet. Ha passat llargues temporades per l’Índia, el Sudan i el Iemen, i cinc anys a Egipte, fins que el van fer fora per espia. El van acusar d’ensenyar karate a cèl·lules subversives contra el règim, però Jordi Esteva és una pacifista confés que només li interessa el viatge iniciàtic, aquell del qual “tornes canviat“.
El viatge que m’interessa és l’iniciàtic, no perquè vas a trobar la pedra filosofal o les drogues, m’interessa un viatge del qual no tornes sent el mateix”
Jordi Esteva és autor d’obres com ‘El impulso nòmada’ (Galaxia Gutenberg, 2021), ‘Els àrabs del mar‘ (Brau Edicions, 2008), ‘Socotra’ (Atalanta, 2014) que l’han convertit en un dels gran referents del gènere de viatges, però ara també és reivindica com a cineasta. Jordi Esteva vol atrapar l’espectador a la cadira amb les històries de mites i llegendes: “M’interessa la màgia. Voldria ficar l’espectador dins de la bola de la bruixa de la fira”.
M’interessa la màgia. Voldria ficar l’espectador dins de la bola de la bruixa de la fira”
El corpus cinematogràfic de Jordi Esteva està format per pel·lícules molt personals, sempre realitzades en un acurat blanc i negre que segueix l’estètica dels seus treballs fotogràfics, una obra que suposa una extraordinària aportació al documental antropològic. La majoria de les seves pel·lícules es poden veure a la plataforma Filmin.
El cinema de Jordi Esteva
‘Historias de cabo corrientes’ (2018)
La seva darrera pel·lícula ens endinsa en els mites i llegendes d’una comunitat d’afrodescendents a Chocó, a la costa del Pacífic colombià, que conserva una rica història oral en greu perill d’extinció, a causa de l’amenaça de la construcció d’un gran port que contaminarà les aigües, allunyarà les balenes de la zona i convertirà els habitants en minoria a la seva terra.
‘Socotra, l’illa dels djins’ (2016)
Basada en el llibre del mateix títol, tracta d’un viatge a la remota illa de l’oceà Índic, coneguda a l’antiguitat per ser l’estada, segons la llegenda, de l’au Roc i l’au Fènix. A Socotra va conviure amb els pastors de les muntanyes, que es deixen portar per les seves cabres a la recerca de les millors pastures i dormen en coves i refugis de pedra. Un món perdut ple d’esperits i màgia i la primera pel·lícula parlada només en socotrí, llengua sudaràbiga emparentada amb l’antic Regne de Saba.
‘Retorn al país de les ànimes’ i ‘Komian’ (2011)
A l’oest d’africa Jordi Esteve ha viscut amb les comunitats que continuen mantenint contacte amb els esperits a través dels sacerdots que, en estat de trànsit, són posseïts pels genis del bosc i de l’aigua. ‘Retorn al país de les animes’ és una pel·lícula multipremiada als principals festivals de cinema etnogràfic i antropològic de tot el món, i la considerada com la continuació ‘Komian’. Les dues cintes del 2011 s’aproximen al món de l’animisme africà.
