“Sempre he pensat que era un treballador. Al matí, esmorzo i vaig a treballar” explica Joan Mataró Filomeno a un equip del ‘Plaça Tísner‘. Per ell, treballar vol dir tancar-se a l’estudi del seu pis de les Corts i posar-se a dibuixar hores i hores amb un potet de tinta xinesa (que compra a litres) i una canya de bambú que ell mateix s’ha fabricat. Ha anat agafant tècnica practicant al llarg dels anys, perquè bàsicament ha estat un artista autodidacta.
Als 14 anys el meu pare em va regalar un cavallet. Des d’aleshores no he deixat mai de dibuixar”
“Als 14 anys el meu pare em va regalar un cavallet. Des d’aleshores no he deixat mai de dibuixar”, afirma Mataró, “abans podia treballar set o vuit hores seguides, ara la feina que tinc per treballar-ne un parell”. Al setembre del 2024, aquest dibuixant amb canya bufarà 92 espelmes, i reconeix amb naturalitat que encara té la mà molt ferma i que hi veu molt bé.
De l’escombra al bambú
Quan Joan Mataró era petit, als anys 40, la família no tenia prou diners per comprar-li aquarel·les. Un dia, passejant pel carrer, va trobar la solució: va veure una persona que dibuixava amb una canya: “El que feia no em va interessar, el que em va interessar va ser que era barat!“, explica, “primer treballava amb canya d’escombres… i li feia malbé l’escombra a la meva mare“, recorda Joan Mataró.
Però la tinta les estovava molt i va provar de fer-ho amb canya de bambú, amb uns resultats molt més bons. L’artista se les fabrica regularment a casa, les talla amb ganivet i les esmola fins aconseguir deixar-les amb la punta ben afilada.
1.200 obres d’orfebreria
Joan Mataró atresora uns 1.200 dibuixos, ben guardats i classificats. Molts són indrets emblemàtics de Barcelona, entre els quals hi ha el cinema Comèdia, el Palau de la Música, el Parc Güell o la Casa dels Velers. Dibuixats amb uns detalls i una meticulositat que crida l’atenció, i que ell atribueix a la seva professió, la de rellotger, que el va fer ser extremament curós amb els detalls.
Mataró no coneix cap altre artista que es dediqui a fer dibuix amb canya i tinta xinesa. I és del parer que les seves obres no han rebut el reconeixement que mereixerien. Ha fet diverses exposicions, i ha agraït que la historiadora de l’art Pilar Vélez i l’arquitecte Bassegoda Nonell valoressin la seva obra. Però es pregunta què se’n farà del seu llegat, fet amb tinta i canya, al llarg de més 80 anys.
