Escoltar parlar Antonio López (Tomelloso, Ciudad Real, 1936) a ‘Plaça Tísner‘, és tota una lliçó de creació i de vida. La seva passió per l’art és contagiosa i convida a buscar, en cadascuna de les seves obres, el rastre de les influències que el van fer ser qui és; quan encara era un adolescent estudiant de Belles Arts a Madrid meravellat per l’art de l’Antiga Grècia i per contemporanis com Picasso, Segal, De Chirico, Tàpies o Dalí.
El món real, la vida, és el què t’ensenyarà”
Amb el temps, però, va acabar trobant el seu propi camí: la realitat. “Tot això és la clau amb què tu pots interpretar el món real, que és d’on trauràs la teva feina. El món real, la vida, és el què t’ensenyarà“. Una realitat que l’artista sempre retrata al natural i a la qual li dedica processos llargs i meditats, que poden durar mesos o anys.
Pintar “la vida”
Els interiors domèstics, les vistes urbanes, les natures mortes i la figura humana són alguns dels temes que han marcat la trajectòria d’un dels màxims representants del moviment realista espanyol de la segona meitat del segle XX. La seva, però, és una realitat viscuda, passada per un filtre íntim i alhora universal.
La casa és un tema meu, inesgotable, és el lloc on fem la vida i s’ha fet molt poc a Espanya”
La seva dona, les seves filles i els seus nets formen part important de la seva obra. El que ell anomena pintar “la vida” i que es tradueix en nombroses representacions de la seva llar, de sobretaules i escenes de bany. “La casa és un tema meu, inesgotable, és el lloc on fem la vida i s’ha fet molt poc a Espanya”.
Primera retrospectiva a Barcelona
L’exposició d’Antonio López es pot visitar a La Pedrera fins al 14 de gener i repassa set dècades de creació amb més d’una vuitantena d’escultures, pintures i dibuixos des dels seus inicis fins a la seva obra actual en què, assegura, torna a aflorar el surrealisme que va viure durant la seva infància al poble. Entre els últims treballs que recull la mostra hi ha una vista inacabada de Barcelona des de Montjuïc que l’artista té previst continuar durant la tardor i la primavera.
