La periodista Gemma Ruiz Palà va començar fa uns anys una carrera literària i ja ha publicat tres novel·les. La darrera és ‘Les nostres mares‘, un retrat de dones que s’han obert camí en una societat que considera “opressora“, i que continua la seva línia de fer de l’escriptura una eina de la lluita feminista. Per Ruiz “ens han estafat, ja que moltes de les lluites assolides han estat desactivades per l’heteropatriarcat“.
Ruiz ha explicat a ‘Plaça Tísner‘ que la nova novel·la és la història de 10 personatges que serveixen per exemplificar els diferents perfils de dones que reivindica. Són dones fictícies però que en alguns casos viuen situacions verídiques, que la Gemma ha recollit escoltant amigues de la seva mare: “Volia saber com van viure al marge dels seus rols de mares i àvies, per esquitxar el llibre d’anècdotes reals”.
Les dones que apareixen a la novel·la van néixer entre els anys 50 i 60 “en una societat encara més violenta vers les dones”. Tot i això, la voluntat de l’escriptora era no mostrar-les com a víctimes ja que “estan més actives que mai“. De fet, assegura Ruiz, “elles mouen el món i segur que si deixessin de fer totes les activitats que realitzen, el capitalisme s’aturaria“.
El reconeixement a una obra “feminista”
‘Les nostres mares’ és l’obra guanyadora del Premi Sant Jordi de novel·la 2022, un guardó que feia 19 anys que no guanyava una dona. L’última a fer-ho va ser Carme Riera, l’any 2003. Un exemple més per la Gemma Ruiz, de com el sistema “aparta les dones i les deixa com una etiqueta. No existeix literatura d’home”. Per això, conclou: “la ficció és androcèntrica“.
Les altres novel·les
La primera novel·la de Gemma Ruiz Palà és ‘Argelagues‘, publicada l’any 2016. Segueix la vida de tres dones de diverses generacions nascudes al segle XX i que han d’emigrar de la Múrcia rural a la zona industrial de Sabadell. ‘Ca la Wenling‘, l’any 2020, va ser la segona. En aquest cas, explica una història d’amistat en una perruqueria, entre la mestressa, d’origen xinès i una clienta nascuda a Catalunya.
L’entrevista sencera al ‘Plaça Tísner’
