L’escriptora barcelonina, Eva Baltasar, confessa a ‘Plaça Tísner‘ que durant la redacció de ‘Boulder‘, es va enamorar perdudament del personatge protagonista: “Tenia símptomes físics, no podia dormir, vaig deixar de menjar i quan pensava en ella, em palpitava el cor…”. Per això, assegura que per ella és un llibre molt especial, “que és com dir que és el meu preferit“.
Finalista de l’International Booker Prize
També ha considerat que ‘Boulder’ era una gran novel·la el jurat de l’International Booker Prize. De fet, es tracta del primer llibre escrit en català que aconsegueix quedar entre els sis finalistes d’aquest prestigiós guardó. Un premi que distingeix la millor obra de ficció de cada any que s’hagi traduït a l’anglès i publicat al Regne Unit i a Irlanda. I el 23 de maig, en sabrem l’obra guanyadora.
El procés de redacció d’aquesta història, però, no va ser fàcil. L’Eva Baltasar confessa que abans del text definitiu, l’havia escrit dues vegades més: “L’he escrit tres vegades perquè no m’enamorava la veu… Mai tinc la novel·la al cap, necessito trobar una veu que em va guiant a través de la història”. Tot i això, assegura que no pateix quan les coses no surten i que, de fet, “ho gaudeix“.
El dilema entre la soledat i la vida en parella
El llibre explica la història d’una dona, la Boulder, que és feliç com a cuinera en un vaixell mercant al mar de Chiloé, a Xile, quan de sobte s’enamora de la Samsa. Això li provoca un gran dilema quan en el seu interior comença una lluita entre dues forces: “El desig d’estar sola entra en conflicte amb la força centrífuga de l’enamorament, que l’empeny cap a fora…”.
Les dues dones s’enamoren intensament, però són molt diferents una de l’altra, i tot es comença a tòrcer quan decideixen ser mares. La protagonista es planteja si la maternitat és un obstacle per a la seva llibertat: “Em calia una Samsa per parlar de la Boulder”, explica l’escriptora. I afegeix: “Jo m’estimo molt els fills, però soc una Boulder“.
Maternitat i sexualitat, sempre presents
Un tema, el de la maternitat, així com el de la sexualitat, que són constants a l’obra de l’Eva Baltasar. Però que sembla que en els propers treballs podrien quedar al marge: “Ho estic intentant, però no sé si me’n sortiré…”. De moment, assegura que cap dels dos temes apareixen en una novel·la que ja té molt avançada, però que encara pot donar moltes voltes.
El “mosaic” d’Eva Baltasar
- Una descoberta literària: Ferran Garcia i la seva obra ‘Guilleries’. L’Eva està llegint aquesta novel·la, carregada de violència i de bellesa, ambientada al Taradell de finals del segle XIX, i assegura que li sembla extraordinària.
- Un premi: el Booker Internacional, que distingeix la millor obra de ficció que s’hagi traduït a l’anglès i publicat al Regne Unit i Irlanda. Amb la seva novel·la ‘Boulder’, l’Eva ha aconseguit que, per primera vegada, un llibre escrit en català hagi quedat entre els sis finalistes que opten a aquest prestigiós guardó. Qui el guanyarà se sabrà el 23 de maig.
- Un moment: els solsticis, tant el d’estiu com el d’hivern. Confessa que el dia més llarg i més curt de l’any són trànsits que la il·lusionen, que l’omplen de reverència, d’expectació i d’energia.
- Un arbre: el cedre del Líban. N’admira que és imponent i majestuós i explica que sovint somia en cedres d’escorça perfumada. És un dels símbols i elements dels paisatges del Mediterrani oriental als quals, en general, se sent propera.
- Una afició: passejar per espais naturals impregnats de tranquil·litat. Per exemple, els corriols que van de casa de la seva parella fins als aiguamolls de l’Empordà.
- Una plaça: la de l’Església de Cardedeu. L’Eva viu des de fa uns anys en aquesta població del Vallès Oriental. Aquest racó en concret és al costat de casa seva i hi va sovint a prendre-hi el cafè, escriure o llegir.
L’entrevista sencera, al ‘Plaça Tísner’
