Amb 13 àlbums d’estudi publicats, Eduard Iniesta és un veterà de l’escena musical catalana. Segons explica al programa ‘Plaça Tísner‘, “mantenir la il·lusió dels inicis” i “intentar fer-ho cada vegada millor” són les claus per explicar els més de 25 anys de carrera del músic barceloní.
Amb aquest esperit presenta el treball ‘La comunitat’, un disc conceptual protagonitzat pels veïns d’un bloc d’habitatges. Assegura que és una metàfora dels temps d’incomunicació i frustració actuals, però que també hi ha espai per a l’amor, la comprensió i l’amabilitat.
Menys solos (de guitarra), més veu
Compostes conjuntament amb el seu germà, el lletrista i harmonista Xavier Iniesta, i coproduïdes amb Roger Rodés, guanyador d’un Grammy Llatí, les cançons del disc parteixen d’una estètica molt pop amb tocs de crònica urbana i música del món.
Especialitzat en instruments de doble corda mediterranis com el busuqui o el llaüt, Eduard Iniesta adverteix que en aquest LP s’ha centrat en la veu i ha evitat els solos de guitarra “estil guitar hero”. Tot i això, s’hi poden identificar referents de les sis cordes com Eric Clapton, George Harrison i Pat Metheny.
Connectar amb el públic i el valor de l’experiència
Després d’haver treballat com a productor i com a “sideman” amb artistes de la talla de Lluís Llach, Marina Rossell i Mercè Sampietro, el cantant, guitarrista i compositor espera seguir “connectant amb el públic amb el nou disc i els concerts”. “Intento emocionar i que la gent es vegi reflectida en les cançons”, afirma.
Quan se li ha preguntat sobre el panorama actual, adverteix que “hi ha coses molt interessants” però “es fa un ús exacerbat de la joventut i està sobrevalorada”. Reivindica que la indústria musical tingui més en compte l’experiència: “Està molt bé ser jove, però no tot perquè sigui jove ha de ser bo“, rebla.
