L’actor Carmelo Gómez Celada, un dels rostres més populars del cinema espanyol dels 90, interpreta al Teatre Goya fins al 15 d’octubre l’espectacle ‘Las guerras de nuestros antepasados’, juntament amb Miguel Hermoso. Amb direcció de Claudio Tolcachir i adaptació d’Eduardo Galán, el text original de Miguel Delibes reflexiona sobre conceptes com la violència, l’herència familiar o la sensibilitat dels individus. De tot plegat ens en ha vingut a parlar al ‘Plaça Tísner‘.
Les guerres de la família
Pacífico Pérez sembla un home bo, sensible i, potser, un punt ingenu. Tot i això, aquest home d’un petit poble de Castella i Lleó és a la presó condemnat a mort, acusat de dos assassinats. Com ha acabat en aquesta situació? Això és el que intentarà esbrinar un metge que el tracta a l’hospital de tuberculosos i que busca una manera d’evitar que el seu pacient acabi executat.
Al llarg de les seves converses, sortiran a la llum records d’una família en què tots els homes des del besavi han viscut i han guanyat una guerra, ja sigui la carlista, la del Marroc o la civil. Tots… menys el Pacífico, que encara no ha hagut de lluitar en cap conflicte.
El problema és que, mentre els homes de la família s’enorgulleixen del seu passat bel·lic, el Pacífico és un nen sensible. I la sensibilitat, en l’entorn de masculinitat tòxica i agressiva en què li ha tocat viure, no és gens ben vista. Mentre el condemnat a mort desgrana la seva infantesa i joventut, ben aviat es fa evident el trauma que pateix, la ferida que arrossega per no ser com els altres, per ser un home bo amb una lògica pròpia mancada de malícia i, així i tot, necessitat que algú l’estimi.
Memòria d’una Espanya buida
Els temes que tracta ‘Las guerras de nuestros antepasados’ semblen escrits avui dia i tenen un ressò que traspassa idiomes i fronteres, però el text ja té gairebé 50 anys, i va ser escrit per Miguel Delibes, un dels grans cronistes de les misèries i els atavismes del camp espanyol.
En aquest espectacle, Carmelo Gómez es posa a la pell d’un personatge que sembla pertànyer a una altra època, a aquella societat que encara vivia sota el règim franquista en comunitats rurals tancades, que amb el temps s’anirien abandonant fins a formar el que s’ha anomenat l’Espanya buidada. Pacífico Pérez està destinat a treballar la terra i, eventualment, anar a la guerra, però ningú compta amb què estudiï, ni amb que pugui tenir una vida diferent de la dels seus avantpassats.
Per posar cos i veu a aquest home colpejat per la vida, Carmelo Gómez desplega tot un seguit d’expressions dialectals que li deuen sonar molt familiars, perquè ell mateix, com Pacífico i Delibes, pertany a aquesta Castella rural, i els seus records no són gaire diferents dels del seu personatge. Precisament per aquesta condició autobiogràfica que acaba revestint l’espectacle, el guionista Eduardo Galán ha comptat amb Carmelo Gómez a l’hora d’escriure’n la dramatúrgia.
El teatre, la llar de Carmelo Gómez
Fa vint-i-cinc anys, Carmelo Gómez era un dels noms més consolidats del cinema espanyol. Habitual de Julio Medem, havia triomfat amb ‘Días contados’ (1994), d’Imanol Uribe, amb què havia guanyat el seu primer Goya al millor actor, i havia fet doblet amb Pilar Miró. Un ascens meteòric, però amb el temps, l’intèrpret castellà es va anar afartant dels ambients del cinema. Un dia, es va veure en un taxi de tornada d’un càsting per una sèrie, i va dir que ja en tenia prou.
D’això ja fa més de vuit anys, i des de llavors s’ha refugiat en el teatre. En els darrers temps, ha encadenat espectacles i gires per tot l’estat, ja sigui interpretant texts contemporanis com ‘Elling’ (2011-2012) o ‘Todas las noches de un día’ (2018-2020) amb clàssics com ‘Días de vino y rosas’ (2009) o ‘El alcalde de Zalamea’ (2015-2016). Amb ‘Las guerras de nuestros antepasados’ torna a oferir tot un recital i a demostrar, davant d’un públic entregat, que el talent que ha perdut el cinema l’ha guanyat el teatre.
El “mosaic” de Carmelo Gómez
- Una actriu: Emma Suárez. Als anys 90, el duet que va formar amb Carmelo Gómez es va fer popular gràcies a les seves pel·lícules amb Julio Medem i Pilar Miró.
- Una pel·lícula: ‘Días contados’. Amb la seva encarnació d’un terrorista, es va endur el seu primer Goya i va començar la seva amistat amb el cineasta Imanol Uribe.
- Un amor: El teatre. Ja fa anys que el Carmelo va decidir canviar els rodatges de cinema per les fustes dels escenaris. I sembla que està molt satisfet amb la seva nova vida.
- Un escriptor: Federico García Lorca. D’entre tots els personatges que ha dut al teatre i a les pantalles, pocs li hauran deixat l’empremta del poeta granadí a l’espectacle ‘A vueltas con Lorca’.
- Un personatge: Pacífico Pérez. Amb el protagonista de ‘Las guerras de nuestros antepasados’, el Carmelo es posa a la pell d’un individu sensible i ferit per la brutalitat del seu entorn.
- Una plaça: plaça de Catalunya. El centre tradicional de la nostra ciutat és la tria que fa el nostre convidat, que aquests dies representa el seu espectacle ben a prop d’allà.
L’entrevista sencera, al ‘Plaça Tísner’
