La banda Cala Vento va donar-se a conèixer l’any 2016. El guitarra i veu del duet, Aleix Turon, ha deixat clar al ‘Plaça Tísner‘ que la decisió de ser només dos músics era buscada: “La voluntat era ser dos, era una inquietud artística i no era perquè no tinguéssim amics per incorporar al grup”. Joan Delgado, l’altre meitat del projecte, no ha pogut participar en l’entrevista per motius personals.
L’Aleix i el Joan són dos amics empordanesos que es van conèixer quan tocaven en altres formacions. Turon ha explicat que va ser un concert dels Japandroids, al Primavera Sound del 2012, el que els va acabar de decidir per tirar endavant una banda poc habitual en el panorama del rock. Amb els anys, el projecte s’ha convertit en tot un referent en l’escena independent del país, i també de Mèxic.
Quatre àlbums en set anys
Quatre anys després del seu últim disc, ara treuen “Cala Linda“. Es tracta del quart àlbum i està editat pel seu propi segell, Montgrí. El disc conté 11 temes i tres col·laboracions. Amaral, a ‘Teletecho’; Gorka Urbizu, a ‘Passar pantalla’ (gravada en català i eusquera), i el cor Gospelians, a ‘Más que satisfechos’. A Barcelona es podrà escoltar en el proper Festival Cruïlla 2023, el dia 7 de juliol.
El “mosaic” d’Aleix Turon
- Una professió: l’arquitectura. És l’ofici que va estudiar i que va compaginar amb els escenaris durant els primers anys de Cala Vento, però finalment es va llençar a viure 100 % del seu projecte musical.
- Una addicció: estar de gira. No arriben al ritme de la Never Ending Tour de Bob Dylan, però tant a l’Aleix com al Joan els encanta viure a la carretera. Ja sumen més de 400 concerts, n’han arribat a fer 84 en un mateix any.
- Una obsessió: el conegut “do it yourself” o fes-t’ho tu mateix. Una filosofia que la banda ha portat a l’extrem creant un segell discogràfic propi i fins i tot construint un estudi de gravació amb les seves pròpies mans.
- Una sardana: ‘Torroella, vila vella’, de Vicenç Bou. Aquest tema del 1952 va sonar durant l’última gira de Cala Vento abans de començar cada concert. Amb aquest gest van sorprendre públics que no havien sentit mai el so d’una gralla.
- Un país: Mèxic. Hi han anat ja cinc vegades i comencen a sentir-se part de l’escena mexicana. Acaben de tornar del Vive Latino on els fans de Ciutat de Mèxic els han rebut amb molt d’escalf.
- Una plaça: la plaça del Sol de Figueres. Era el punt neuràlgic de l’escena musical quan era un adolescent i on fins i tot va tocar amb la seva primera banda. Actualment ja no hi ha música en directe, per sort ell es va traslladar amb la guitarra a la seva cala particular.
