El coreògraf i ballarí Thomas Noone estrena al SAT! aquesta setmana ‘Beneath’. L’obra és una reflexió sobre les imposicions socials existents i ho articula a partir de combinacions que tenen com a base el número tres, una norma que limita des dels moviments, que es ballen amb trios, fins a la música, de Martí Noguer i composta amb variacions de només tres notes.
Noone, que al ‘Plaça Tisner’ s’ha autodefinit com una persona molt estructurada, reconeix que es tracta d’una obra amb restriccions perquè quan va començar a crear-la “existien infinites opcions, però són necessàries unes regles per estructurar-nos i que sorgeixin moltes altres opcions”. I això, diu, els ballarins també ho agraeixen per crear a partir d’estructures tancades.
‘Beneath’, ha explicat el coreògraf, vol dir tot allò que existeix per sota del que es veu. Per això, ha creat una obra amb tantes regles internes. Però per Noone, a l’espectador no li ha d’importar tant com s’ha fet l’espectacle, sinó que l’ha d’emocionar. Per ell, “la dansa és moviment i emoció i això és el més important”.
Thomas Noone és creador resident a la sala de Sant Andreu des del 2005. Va ser finalista als Premis Max del 2019 per l’obra ‘After the party‘, en què ballava amb un titella que era el seu “alter ego”. En el cas de ‘Beneath’, ell n’és el director i el coreògraf. L’obra es podrà veure el 17 i 18 de març al SAT! en el marc del festival Dansa Metropolitana.
L’entrevista sencera al ‘Plaça Tísner’
