Considerat un dels artistes contemporanis amb més projecció internacional, Abel Azcona segueix expandint la seva obra, marcada per violències biogràfiques que es converteixen en denúncies col·lectives. A ‘Plaça Tísner‘ hem aprofitat el seu pas per Barcelona per recórrer amb ell alguns dels seus projectes més destacats.
Azcona a Barcelona
Aquest dijous, Abel Azcona realitzarà una performance dedicada a Ana Mendieta, artista presumptament assassinada per la seva parella, el també artista Carl André el 1985. Azcona colpejarà reiteradament la reproducció exacta d’una obra d’André a mode de venjança per la violència infligida pel primer. L’acció serà a porta tancada però s’enregistrarà i es mostrarà al costat de la resta de les peces que Azcona ha realitzat aquests mesos per a la futura Biennal de Barcelona.
Des de fa unes setmanes, una de les obres més conegudes i perseguides d’Abel Azcona també es pot veure a Barcelona. Es tracta d”Amén o La Pederastia‘, una peça que denuncia els abusos en el sí de l’Església Catòlica per la qual ha estat portat als tribunals en diverses ocasions i que actualment forma part de la col·lecció del recentment inaugurat Museu de l’Art Prohibit.
El Museu de l’Art Prohibit de Barcelona és un espai rellevant per a la llibertat d’expressió”
La seva retrospectiva més important
Fins el 28 de gener es pot visitar al Centre d’Art la Panera l’exposició més completa que fins ara s’ha fet de l’obra d’Abel Azcona. Comissariada per Víctor Ramírez Tur i sota el títol ‘Abel Azcona. Les meues famílies 1988-2024’ la mostra reuneix un gran nombre de projectes de l’artista.
Treballs com ‘Expediente 09872’, ‘Jesús y María’, ‘Volver al padre’, ‘Empatía y prostitución’, ‘La madre blanda’ o ‘La savia’, entre d’altres, dialoguen posant en qüestió el model tradicional de família. A més, aquest dissabte Azcona convertirà l’espai en una zona de resolució de conflictes a amb sis accions breus que portaran un pas més enllà alguns dels seus treballs processuals.
El “mosaic” d’Abel Azcona
- Un llenguatge: el de la performance, entesa des de l’art processual. L’Abel Azcona desenvolupa projectes de llarg recorregut que s’estenen en el temps i es concreten en diversos formats.
- Una eina: el propi cos. És un element fonamental en el seu treball: sovint el sotmet a situacions extremes i l’utilitza per canalitzar la seva pràctica artística.
- Un esdeveniment: la Biennal de Barcelona. L’Abel ens visita coincidint amb una de les accions amb què participarà en aquesta trobada d’artistes internacionals que arrencarà oficialment l’any vinent.
- Un museu: el de l’Art Prohibit, recentment inaugurat a la ciutat. La seva col·lecció d’obres censurades inclou ‘Amén o la pederastia’, un dels treballs pels que ha estat més perseguit.
- Una cita: l’exposició retrospectiva que li dedica el Centre d’Art la Panera. Reuneix molts dels projectes que ha desenvolupat des del 1988 fins a l’actualitat.
- I una plaça: la de los Ajos, de Pamplona. És el nom amb què popularment es coneix la plaça Recoletas, perquè antigament s’hi venia aquest producte durant els Sanfermines.
L’entrevista sencera, al ‘Plaça Tísner’
