Les primeres escales mecàniques del metro es van instal·lar l'any 1932 a l'estació de Passeig de Gràcia, aleshores anomenada Aragó. Amb esglaons de fusta, les escales eren reciclades. Procedien de l'Exposició Internacional de 1929. Lesseps va ser la primera estació amb ascensor. Tenia capacitat per a 30 persones i s'hi accedia des d'un templet al carrer. Però no va ser fins als Jocs Olímpics del 92, quan es va iniciar el camí cap a l'accessibilitat completa, que encara no s'ha aconseguit. A l'estació de Maragall, en Juan Carlos té prohibit anar-hi sol. Fa vuit anys que va perdre la visió per negligència mèdica. JUAN CARLOS PORTELA "Al bajar a la estación, hay varios tramos de escalera que son complicados porque es bastante largo. Y una vez se llega a la estación, el andén es completamente curvo, muy antiguo, no tiene marcas de encaminamiento en el suelo para que nos podamos guiar. Y si se juntan los dos trenes en la estación, hay mucho ruido y nos desorientamos." Maragall és una de les 17 estacions que estan en projecte, juntament amb Vallcarca o el Poble-sec, i els intercanviadors del Clot o Urquinaona. Actualment, hi ha sis estacions en obres: Virrei Amat, la Llacuna, Bogatell, Passeig de Gràcia, Zona Universitària i Collblanc. La resta, 116 estacions de les 139 ja estan adaptades. És a dir, el 83%. La suspensió del tram central de la Línia 9 per manca de pressupost i les dificultats tècniques d'algunes estacions han retardat el pla d'accessibilitat. RAÜL CASES, Promoció Corporativa, RSC i Acció Social de TMB "Naturalment que en el procés econòmic que estem vivint, hi ha un alentiment de l'adjudicació de les obres però si volem ser optimistes, pensem que podem confiar en que el llarg d'aquesta legislatura, tota la xarxa de metro estarà adaptada." A través d'ascensors, la Pilar accedeix a l'estació de Fabra i Puig. Quan valida el tiquet, però, un problema tècnic amb les barreres l'obliga a avisar el personal de TMB. Un cop a l'andana, tal com si aturés un taxi, avisa el conductor del metro perquè allargui el temps de parada i ella pugui accedir al vagó. Tot i les facilitats, el metro no l'acaba de convèncer. PILAR CASTILLO "Utilizo más el autobús porque me siento más autónoma, puedo ir yo sola. En el metro siempre vengo acompañada porque hay estaciones que aún no están bien adaptadas, y me puedo encontrar problemas con el bordillo, los ascensores..." Qui majoritàriament trasllada els problemes dels usuaris a l'Administració és Ecom, una federació d'entitats que ha participat molt activament en el pla d'accessibilitat del metro. ANTONIO GUILLÉN, president d'Ecom "Són reunions periòdiques i allà s'exposa com està la situació de cada un dels sistema de transport, es fa un balanç del que s'ha fet i es fan propostes d'actuació per als propers mesos. Hem treballat durant molts anys i hem posat moltes idees sobre la taula perquè el resultat final sigui el que és." El repte que tenen l'anomenen "aconseguir la cota zero", és a dir, que no hi hagi cap diferència entre l'altura del vagó i l'andana. La lluita entre tots continua perquè no se'ls tanquin les portes a l'accessibilitat universal.
Des de la instal·lació d’ascensors i escales mecàniques a les estacions i la col·locació de rampes a les andanes, fins a la megafonia de les màquines expenedores de bitllets, els encaminaments o el detall de les targetes amb un petita marca per a què les persones invidents sàpiguen per quina banda introduir-la. Tots són elements d’accessibilitat que TMB ha anat implantant a la xarxa de metro. Actualment, les estacions de nova construcció ja preveuen la supressió de barreres arquitectòniques. Les línies 2, 9, 10 i 11 estan completament adaptades.
Treure’s el neguit d’anar en metro
Al llarg dels anys, el col·lectiu de persones amb mobilitat reduïda s’ha acostumat a utilitzar l’autobús com a mitjà de transport, actualment el 100% d’accessible. En canvi, el metro ha quedat relegat, malgrat que se n’ha adaptat el 83%. Per aquest motiu, s’han engegat tallers informatius que guien els usuaris en el funcionament de la xarxa de metro i els expliquen com aprofitar les millores de la infraestructura. “S’està incentivant que baixem al metro i crec que és la millor manera d’aportar idees del que falta per canviar“, opina Pilar Castillo, en cadira de rodes des de fa sis anys.
Estar supeditats a les incidències tècniques
Segons TMB, els ascensors tenen un índex d’efectivitat del 99,7%. Tot i això, els usuaris amb problemes de mobilitat reclamen un servei d’informació més precís per detectar possibles incidències abans de trobar-s’ho “in situ”. I l’empresa ja s’ha posat a solucionar-ho. “S’està treballant en els protocols d’emergència perquè comença a haver-hi molta gent que fa servir la cadira de rodes al metro, fenomen que fins ara no es coneixia”, afirma Raül Casas, responsable de Promoció Corporativa de TMB.
Cap a l’accessibilitat universal, un procés viu
“La posada al dia en termes d’accessibilitat és un procés de renovació permanent”, sentencia Antonio Guillén, president de la federació Ecom. El representant de més de 170 entitats del sector opina que, malgrat que no es compleixin els terminis, “hi ha voluntat política” per continuar avançant. El procés no finalitza amb l’adaptació de totes les estacions. La inclusió de noves tecnologies, per exemple, pot ajudar a actualitzar el sistema.
El que no depèn de pressupostos ni de projectes és la conscienciació social. “A vegades, són més cecs que jo”, explica Juan Carlos Portela, invident des de fa vuit anys, per referir-se als ciutadans que l’envolten. “Fins i tot, m’han arribat a dir: ‘Què no em veus?’.”
