En Juanjo té una discapacitat visual del cent per cent. Però a la pràctica, aquests són els seus ulls, els del Wost, el seu gos pigall. Per llei poden accedir junts a qualsevol edifici, establiment o mitjà de transport. JUAN JOSÉ MONTIEL "Un perro guía puede entrar a cualquier sitio, excepto a dos: a la UCI y a un quirófano. En cualquier otro sitio, la persona que regente el establecimiento o el transporte está obligado a dejarlo pasar" Tot i que sembla que no tothom té clara la normativa. Quan tornaven en avió després de les vacances van voler agafar un taxi per anar fins a casa. El conductor no va voler dur-los. "El perro no cabe en el maletero y entonces me cabreo y le digo que el perro no tiene que ir en el maletero. El perro tiene que ir con el usuario y el usuario que yo sepa no va en el maletero. El rechazo yo pienso que es por el tema del pelo del perro. A una persona con el abrio de bisón seguro que no se le hace un rechazo tan grande" Gràcies al personal d'AENA, van poder conèixer el número de llicència del taxista. Mentre feien el trajecte amb un altre conductor, en Juanjo va decidir fer pública una situació que ja ha viscut massa vegades, tot i tenir la llei a favor. Va publicar el cas a Twitter. Per a sorpresa seva, la piulada ha tingut molt de ressò. Un d'aquests retuits és de l'escriptor Quim Monzó, que va piular en suport al cas del Juanjo. També li ha donat la raó l'Institut Metropolità del Taxi, a banda de molts ciutadans a títol personal, entre els quals fins i tot hi ha taxistes. Però a banda d'explicar l'experiència, el Juanjo denunciarà els fets a l'autoritat del taxi i estudiarà la possibilitat de fer-ho també per via judicial.

Montiel va néixer prematurament i, com a conseqüència, pateix una discapacitat visual total. Sempre havia utilitzat el bastó per esquivar els obstacles dels carrers. Però el 2006 va decidir tenir gos pigall, un fet que li va canviar la vida. “Amb el bastó has de prendre moltes decisions ràpidament i vas més insegur; en canvi, el gos les pren per tu i vas més relaxat”, explica en Juanjo. Afegeix que ja no va enlloc sense en Whost, un gos labrador que és amb ell des de fa dos anys. Segons la legislació vigent, els gossos guia tenen dret a accedir a tots els establiments, edificis i mitjans de transport al costat dels seus amos. Fins i tot quan l’entrada estigui prohibida a les mascotes.

Però la realitat, de vegades, és molt lluny de la teoria. Aquestes vacances, Montiel i la seva dona (també cega) han volat amb el seu fill i els dos gossos pigall. A l’aeroport de Barcelona, el taxista que els havia de portar no volia dur els gossos pigall a dins del vehicle tret que anessin al maleter. “Ell deia que no es negava a dur-nos, però que els gossos havien d’anar al maleter i que no hi cabien; jo em vaig emprenyar i li vaig dir que un gos guia no ha d’anar al maleter sinó amb el seu amo“, relata l’afectat.

Finalment va fer el trajecte fins a casa, a Horta-Guinardó, amb un altre conductor. No era la primera vegada que li passava. “El rebuig és pels pèls del gos, alguns taxistes m’ho han confirmat, però a una persona amb un abric de bisó també deixa pèl i segur que no la rebutgen així”, opina en Juanjo. “No és res que no es pugui arreglar amb una aspiradora”, afegeix. Fruit de la impotència, va tuitejar l’incident incloent-hi el número de llicència del taxi, que li va facilitar el treballador d’Aena que gestiona la sortida de taxis.

El Juanjo s’ha trobat amb una sorpresa en menys de 24 hores. Els retuits han arribat en un degoteig constant i han superat el miler. Entre les persones que s’han interessat pel seu cas hi ha l’escriptor Quim Monzó.

Els tuitaires s’han solidaritzat massivament amb ell. De fet, fins i tot ha rebut el suport d’alguns taxistes a títol individual i de l’Institut Metropolità del Taxi.

A banda de fer pública l’experiència, Juan José Montiel està decidit a denunciar el cas. Primer ho farà a l’autoritat del taxi, però també vol estudiar la possibilitat de fer-ho per la via judicial.