L’Institut d’Economia Aplicada (IREA) de la UB ha analitzat l’impacte sobre la contaminació atmosfèrica de les polítiques de la velocitat variable i de limitació màxima a 80 km/h en les vies d’accés de la ciutat de Barcelona. L’estudi compara l’evolució dels contaminants de partícules en suspensió de menys de 10 micres (PM10) i d’òxids de nitrogen (NOx) des de l’any 2006 fins a 2010, tant en municipis que aplicaven aquestes restriccions de velocitat com en municipis on no en posaven.
Les principals conclusions són que la política de la velocitat variable aconsegueix reduir els contaminants de partícules en suspensió (PM10) i òxids de nitrogen (NOx), i que la limitació de la velocitat màxima de 120 o 100 a 80 km/h no té efecte, o fins i tot “és contraproduent”, ja que han registrat augments dels nivells de contaminació del 5 % en les PM10 i d’entre un 1,7 i un 3,2 % en els NOx.
La investigació forma part de la tesi doctoral en curs de Jordi Rosell, dirigida pel catedràtic de la Facultat d’Economia i Empresa Germà Bel. Rosell afirma que “tal com s’ha vist en altres experiències europees, els impactes de reduir la velocitat màxima per sota dels 100 o 90 km/h en grans àrees metropolitanes no té un efecte sistemàtic de reducció dels nivells de contaminació”. En canvi, segons Rosell, “l’homogeneïtzació en el flux del trànsit, evitant parades i arrencades, tindria un paper important, i la velocitat variable ho acaba aconseguint molt millor que la limitació a 80 km/h“.
L’estudi també alerta que el problema de la contaminació atmosfèrica en les conurbacions urbanes anirà en augment en els propers anys si no es prenen mesures urgents. És per aquest motiu que Bel apunta que “per treure viatges del vehicle privat de manera significativa, implantar una taxa de congestió per entrar i sortir d’una ciutat pot ser una solució, com Londres, Milà o Estocolm“.
