Albert Guillaumes, un enginyer de 28 anys, ha dibuixat centenars d’esbossos d’estacions, detallant-ne cada andana, passadís, ascensor i escala. Fins ara, al seu web se’n poden veure més de 620, entre els quals hi ha els de totes les estacions de metro de Barcelona.
La gran majoria de dibuixos han estat fets a partir de croquis dibuixats “in situ”. “Vaig a les estacions que m’interessen i en recorro tots els passadissos i andanes. En faig un esbós i algunes fotos. Puc estar-m’hi entre tres minuts i un parell d’hores, amb més de 10 anys informant-me, sé on trobar coses”, explica. Alguns els ha complementat amb plànols històrics o actuals trobats fent cerques a internet i vídeos seus penjats a YouTube. I per afinar els detalls s’ajuda amb plànols de licitacions antics, tècnics dels ajuntaments, del cadastre, ortofotos o mides dels trens.
En una segona fase, Guillaumes passa els esbossos a net, també sobre paper. El pas següent és digitalitzar la planta amb el programa Inkscape, per fer polígons. Després en deforma la planta i d’aquí en surt la perspectiva. Les estacions més simples les pot digitalitzar en 20-30 minuts i les més difícils, en un o dos dies.
Una afició que és un do
Guillaumes ha explicat a betevé que l’origen d’aquesta activitat va néixer del seu interès i curiositat. “Fa cosa de 10 anys tenia la necessitat d’entendre com podia ser que sota la Puerta del Sol de Madrid hi cabessin quatre línies de metro o Rodalies, i tenia la sensació que a Barcelona les estacions de correspondència estaven molt mal dissenyades i tenia ganes de comparar-les amb la resta de ciutats europees. Arran d’aquest dubte vaig posar-me a dibuixar les estacions“, apunta.
“Fins als anys 90 els transbordaments de metro eren amb passadissos llargs, t’adones que estaven molt mal dissenyades comparades per exemple amb Berlín”, explica l’enginyer.
Barcelona és la reina dels passadissos llargs
Fins el 1995, any en què es va inaugurar l’L2, totes les estacions de Barcelona correspondència tenien passadissos que superaven els 100 m, tret de la Sagrera i Catalunya (aquest últim per poc). Guillaumes explica que “aleshores les estacions no estaven pensades tant per a l’usuari com que l’estació tingués molta cobertura i s’hi pogués accedir des de molts carrers diferents”. El més llarg, el del Passeig de Gràcia, fa aproximadament 270 metres de llarg.
Millors transbordaments, el repte pendent
Guillaumes considera que s’ha fet molt bona feina des dels anys 90 “per fer les estacions accessibles”. Però preguntat sobre quina nota posa a les estacions de Barcelona, la resposta és que “força baixa”, ja que un dels principals reptes és “millorar els transbordaments”.
“No és una feina fàcil”, diu el dibuixant, ja que una vegada s’han construït les infraestructures és molt difícil arreglar-ho. Un exemple és l’estació de Verdaguer, “on la Línia 4 queda molt separada de la 5, però per solucionar-ho caldria tornar a edificar tota l’estació”.
La facilitat i rapidesa en els enllaços entre línies són dos aspectes que Guillaumes valora i això és precisament el que té la que considera una de les millors estacions: “Paral·lel potser és el transbordament més curt de l’estació de metro perquè és literalment caminar cinc metres, de la 5 a la 2”.
Casa de l’Aigua, l’estació més complicada de dibuixar
Una de les estacions que més han costat de replicar a l’enginyer és la de Casa de l’Aigua, de la Línia 11. “M’ha esgotat mentalment pel fet de tenir andanes no alineades amb els carrers”, explica.
El 12 de juliol, Albert Guillaumes va publicar a Twitter un missatge en què anunciava que havia digitalitzat 249 estacions, que ja es poden consultar al seu web. De la seva obra, se n’han fet ressò a les xarxes diferents organismes relacionats amb el transport i la mobilitat com TMB Barcelona.
Del bolígraf al plànol en 3D
Durant la pandèmia va decidir convertir tots aquests plànols, la majoria d’estacions de ciutats europees, en tres dimensions. Les cinc llibretes d’esbossos que Albert Guillaumes havia dibuixat al bolígraf durant anys es van convertir en mapes 3D durant la pandèmia.
Per convertir els esbossos que havia pres a peu d’andana en mapes en tres dimensions, Guillaumes explica que “va contrastar” els dibuixos de les llibretes, “fets a ull a les mateixes estacions”, amb plànols reals i altra informació que va trobar per internet.
