Una superilla implica canviar els usos dels carrers i la manera de moure's, sobretot, dels conductors del vehicle privat. En aquestes àrees urbanes la prioritat és dels vianants i les bicicletes. La primera superilla del mandat s'ubicarà dins del perímetre comprès entre els carrers de Badajoz, Pallars, Llacuna i Tànger. L'espai engloba nou illes de cases i les cruïlles que hi ha dins es convertiran en quatre places públiques. Els cotxes que hi entrin hauran de circular a 10 km/h i se'ls obligarà a girar per impedir que circulin en línia recta. "Per tant, allà on ara hi ha cruïlles com aquesta on som, a partir del setembre hi trobarem aquests quatre espais de 2.000 metres quadrats cadascun on es podria instal·lar, per exemple, una pista esportiva." JANET SANZ, tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat "El que volem és guanyar el carrer i posar-lo al servei de la nostra gent, dels veïns i veïnes, posar-lo al servei dels usos ciutadans dels nostres barris. Això ve per quedar-se." Les modificacions en la mobilitat entraran en funcionament el 5 de setembre. Després, més de 200 estudiants d'arquitectura, conjuntament amb els veïns, pensaran quins usos es faran dins les quatre places. El consistori decidirà si les actuacions seran temporals o definitives. Però el que sí que serà irreversible són els canvis viaris.
“La primera superilla d’aquest mandat ha arribat per quedar-se”
, ha sentenciat Janet Sanz, regidora d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Tot i el caràcter experimental del projecte, l’Ajuntament s’ha mostrat ferm amb la implantació d’aquest nou model de ciutat que persegueix reduir el trànsit privat i fomentar l’espai públic per als ciutadans.
La superilla començarà a ser una realitat aquest setembre i s’ubicarà dins el perímetre comprès entre els carrers de Badajoz, Pallars, Llacuna i Tànger. Les quatre interseccions que hi ha dins l’àrea es convertiran en places públiques. És a dir, allà on ara hi ha cruïlles, a partir del setembre hi trobarem aquestes quatre places de 2.000 metres quadrats cadascuna.
Per tant, s’hi haurà de reduir el trànsit. La prioritat dins d’aquesta superilla és dels vianants, les bicicletes i el transport públic. La velocitat dels vehicles que hi entrin, com veïns i treballadors, serà de 10 quilòmetres per hora. Els canvis viaris que es faran, sobretot als xamfrans, obligaran els cotxes a girar i, d’aquesta manera, impedir que circulin en línia recta a les cruïlles. “És la manera d’evitar el trànsit de pas dins la superilla”, ha anunciat Ton Salvadó, director de model urbà de l’Ajuntament.. Una nova senyalització vertical anunciarà els conductors l’entrada a la superilla i el límit de velocitat fixat.
També en resultaran afectades una vuitantena de places d’aparcament. Segons fonts municipals, entre 30 i 50 s’hauran d’eliminar i la resta, reubicar. A més, la parada d’autobús de les línies 6 i H14 que actualment hi ha al carrer dels Almogàvers es traslladarà a Pujades.
Les modificacions en la mobilitat es faran els dies 3 i 4 de setembre i a partir del 5 entraran en funcionament. Un cop instaurat el canvi funcional de la superilla, més de 200 estudiants d’arquitectura, conjuntament amb els veïns, decidiran quins usos i projectes es faran dins de les quatre places. Un exemple podria ser una pista esportiva. I aquí és on entra en joc el caràcter experimental del projecte. Un cop analitzat com respon la ciutat, el consistori decidirà si les actuacions en aquestes places són temporals o definitives. Però el que sí que serà irreversible són els canvis en la mobilitat.
El concepte de superilla, com a agrupació d’illes de cases dins de la qual es restringeix el trànsit, va néixer l’any 2003 a l’Agència d’Ecologia Urbana dirigida per l’urbanista Salvador Rueda. L’any 2006 es va començar a fer realitat a la Vila de Gràcia, que avui ja disposa de vuit superilles dins les quals tots els carrers són de vianants o zones 30. El govern de CiU va delimitar cinc superilles més a la resta de la ciutat, entre les quals n’hi havia una al Poblenou, però més al nord, delimitada pels carrers de Bilbao, Pallars, la Llacuna, Tànger i l’avinguda Diagonal. Però aquelles superilles no van arribar a fer-se i l’actual govern municipal ha renovat l’aposta amb la intenció de construir-ne almenys cinc abans de 2019. A més de la del Poblenou, estan en marxa, per exemple, els processos per definir una nova superilla al nucli històric d’Horta o al barri del Camp d’en Grassot, la primera del districte de Gràcia que s’implantarà sobre la trama urbana dissenyada per Cerdà.
