No cal anar a barris de muntanya per comprovar que a Barcelona hi ha carrers que no són accessibles. Tot i que l'Eixample és el districte més adaptat, algunes voreres de l'avinguda de Roma no tenen guals per creuar la calçada. El model més idoni és aquest, instal·lat a la rambla de Catalunya: ample, delimitat per mobiliari urbà i amb un pendent suau. El 77% de la via pública de Barcelona està adaptada, fet que suposa gairebé 1.000 quilòmetres. En queden uns 91 de pendents que encara no són accessibles, i uns 180 quilòmetres on no es pot actuar. El motiu n'és que es tracta de zones amb forts pendents, escales i camins de muntanya. De fet, els districtes de Sarrià - Sant Gervasi i Sants-Montjuïc són els menys accessibles. EDUARD FREIXEDES, regidor de Mobilitat "Ara ja som davant de les coses més complicades. S'ha fet molta feina, en queda per fer, i cada vegada serà més complicat i ens haurem d'estudiar més l'actuació que estem fent." IGNASI GUSTEMS, Secció d'Accessibilitat de la Diputació de Barcelona "Els carrers amb fort pendent ni són accessibles ni ho seran mai. Això no vol dir que no es facin intervencions per salvar els desnivells. Tots voldríem tenir un ascensor al costat de casa però no es possible." La transformació de carrers en vies de plataforma única s'ha triplicat en 10 anys a Barcelona. Una actuació que converteix la ciutat en un referent per a altres municipis.
En general, la ciutat està ben preparada, tot i que, segons el consistori, encara queda feina a fer. Queden uns 91 quilòmetres pendents que encara no són accessibles, i uns 180 quilòmetres on no es pot actuar. En total són 270 quilòmetres no accessibles. En el cas dels carrers que no es poden habilitar, el motiu és que es tracta de zones amb forts pendents, escales i camins de muntanya.
