urbanisme barcelona superilla

(ACN) Un grup d’investigadors del Supercomunting Center i la Universitat Politècnica de Catalunya posen en qüestió l’efectivitat de mesures com la zona de baixes emissions (ZBE), les superilles o l’urbanisme tàctic per rebaixar la contaminació de Barcelona als nivells marcats per la Unió Europea. Els investigadors conclouen que una renovació optimista de la flota de vehicles i la reducció de trànsit del 25 % esperada per l’Ajuntament per al 2024 reduiria la concentració de diòxid de nitrogen (NO2) entre un 20 i un 30 %, cosa que amb prou feines seria suficient per complir amb la mitjana anual de 40 μg/m3 de NO2 de la legislació europea. A més, remarquen que sense mesures més dràstiques es produeix un efecte rebot en zones properes.

L’estudi, publicat a la revista ‘Science of The Total Environment’, ha analitzat l’impacte en la contaminació de les tres mesures implementades per l’Ajuntament —la ZBE, les superilles i l’urbanisme tàctic— i han conclós que els canvis a les emissions d’òxids de nitrogen són insignificants, de tan sols +0,1 %. Ho expliquen perquè les mesures tenen un efecte rebot a l’entorn de les zones on s’actua, ja que les restriccions fa que es redistribueixi el trànsit al llarg de la xarxa i amb ell les emissions a nivell de carrer. En aquest cas, assenyalen que les variacions d’òxids de nitrogen poden arribar a un 17 % més o menys en els carrers que esdevenen noves rutes dels vehicles, i també amb la variació del flux de trànsit i velocitat.

Qualitat de l’aire “inacceptable” a Barcelona

La Comissió Europea va establir el 2008 que la mitjana anual de concentració de NO2 no ha de superar els 40 micrograms per metre cúbic. Una quantitat de contaminació que l’Ajuntament de Barcelona ha detectat que s’ha tornat a superar el mes d’octubre passat, tal com ja passava abans de la pandèmia i malgrat les restriccions actuals al trànsit rodat.

La situació s’agreuja més si tenim en compte que l’OMS ha rebaixat de 40 a 10 μg/ m3 recentment el límit recomanable de contaminació per NO2. Tenint en compte aquesta variació, els investigadors assenyalen que caldrà reduir el trànsit a la ciutat de forma més dràstica, per aconseguir una qualitat de l’aire acceptable.