El voltor negre (“Aegypius monachus”) és l’au rapinyaire més gran d’Europa, pot arribar a gairebé als 3 m d’envergadura i a més d’un metre de llargària. És una de les quatre espècies de rapinyaires carronyeres que viuen a Europa, juntament amb el voltor comú, el trencalòs i l’aufrany.
El voltor negre és present al sud-oest de la península Ibèrica i a Mallorca. Es tracta d’una au sedentària, malgrat que els individus joves realitzen viatges llargs per explorar territoris nous quan s’emancipen dels pares.
Els orígens de Zarza
La història va començar a Madrid, a les instal·lacions de GREFA, una ONG que, entre altres activitats, gestiona un centre de recuperació de fauna salvatge. L’any 2016 es va incubar aquí l’ou dins del qual hi havia l’embrió de Zarza.
Els inicis ja no van ser fàcils per a aquesta au, ja que pocs dies abans de l’eclosió els tècnics es van adonar que el pollet s’havia col·locat al revés dins de l’ou, amb el cap al pol oposat de l’ou, un fet que sol causar la mort per asfíxia a la majoria d’embrions.
Finalment, després de diverses actuacions d’emergència, i l’assistència durant tota una nit, Zarza va aconseguir néixer amb normalitat.
Zarza va ser destinada al projecte de reintroducció del voltor negre, el qual es duu a terme als Pirineus, a la Reserva de Boumort, i és promogut per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalunya-La Pedrera.
Zarza va ser traslladada allí el setembre del 2016, no abans sense col·locar-li un emissor GPS. A Boumort es va instal·lar en un niu artificial obert, el qual disposava d’un balcó per tal que comencés a exercitar les ales abans d’emprendre el primer vol, que es va efectuar a principis d’octubre del 2016.
Del delta del Llobregat, a Menorca
L’au va romandre cinc setmanes a l’entorn de la serra de Boumort fins que va començar a fer moviments dispersius, tot sortint de la zona, però retornava després al seu lloc d’origen, un fet normal en exemplars joves.
Sorprenentment, en un d’aquests viatges dispersius va anar a a parar a prop de Barcelona, en una platja al costat de l’aeroport del Prat. Això va passar el 9 de novembre del 2016.
Segons Ernesto Álvarez, president de GREFA, l’ocell va passar-hi una nit i, malgrat que tenen constància que Zarza va intentar tornar posteriorment cap a Boumort —tenen constància d’un vol curt cap a l’interior—, no va aconseguir-ho a causa de les fortes ventades de mestral d’aquella jornada (85 km/h a Barcelona o 61 km/h a l’aeroport del Prat i 65 km/h al del Menorca).
El vent va empènyer Zarza a mar obert, fins que va ensopegar, sortosament, amb l’illa de Menorca.
Des d’aleshores, Zarza continua vivint a Menorca, i se’n coneix en tot moment la posició gràcies al GPS que porta incorporat. Des de llavors no ha fet noves incursions a mar obert.
Tot i que inicialment es va plantejar capturar-la i retornar-la a Boumort, finalment aquesta actuació no s’ha dut a terme. Actualment, dos anys després de la seva arribada, tot fa pensar que Zarza ja s’ha establert en aquesta illa balear.
Fins que no tingui quatre o cinc anys no entrarà en fase reproductiva. La població de voltor negre més pròxima a Menorca es localitza a Mallorca.
Els voltors negres del Zoo de Barcelona
Al Zoo de Barcelona podem trobar actualment dos exemplars de voltor negre. Ambdós individus venen de Castella i Lleó, procedents d’un centre de rescat on —malauradament— no es van poder recuperar per tal de ser retornats novament a la natura. Després d’una estada al Zoo de Madrid, l’any 2010 van ser cedits al Zoo de Barcelona, per tal que en fes l’acolliment i participés en projectes de conservació de l’espècie.
Què mengen?
Els voltors s’alimenten de carronya, disposen d’un bec que pot foradar tendons i pell. Solen menjar animals morts de mida menuda o mitjana que troben al bosc, tot i que també s’aprofiten d’animals morts més grans presents en zones obertes.
Camilo Iriondo, encarregat d’aus del Zoo, explica que els dos voltors de Barcelona s’alimenten dos cops per setmana de conills morts. Segons l’especialista, en la natura aquesta dieta carronyaire té una funció beneficiosa per a l’ecosistema, pel fet de “fer neteja” i evitar la transmissió de malalties.
Els voltors construeixen nius a dalt dels arbres, no als penya-segats. Els exemplars del Zoo, una parella, disposen d’un niu artificial on, malgrat diversos intents d’incubació dels ous, fa anys que cap pollet no ha arribat a prosperar amb èxit.
El projecte del Zoo de Barcelona amb els voltors de Boumort
El Zoo de Barcelona té com a principal missió intervenir activament en la conservació, la recerca científica i la divulgació envers la fauna salvatge i els seus hàbitats naturals.
En aquest sentit, Pep Xarles, tècnic de fauna local i de projectes del Zoo de Barcelona, explica que des de fa uns anys el Zoo busca que de tots els animals del recinte tinguin algun motiu de ser-hi, és a dir, que hi hagi algun projecte relacionat. L’expert explica que “es busca una vinculació amb les poblacions de la natura, i es posa èmfasi especial en els projectes pròxims”, que es duen a terme a Catalunya.
Un d’aquests projectes del Zoo està vinculat amb el de reintroducció del voltor negre a la serra de Boumort.
El Zoo de Barcelona hi col·labora, a través de l’associació Trenca, tot aportant els mitjans per tal que es puguin construir canyets o menjadores, zones d’alimentació que complementin l’aliment i afavoreixin l’expansió del voltor negre cap a altres zones pròximes.
Actualment es pretén que s’estengui des de Boumort cap a la vall Fosca i que, posteriorment, pugui arribar fins a l’Aragó.
Alguns projectes del Zoo de Barcelona al territori estan vinculats, per exemple, amb el seguiment del llop a Catalunya, el turó o la llúdriga, les poblacions de gat fer, la tortuga mediterrània i el ferreret o la conservació del fartet al delta del Llobregat, entre molts altres.
