Els terratrèmols a Barcelona no són un fet excepcional. D
e fet cada dia es produeixen petits moviments del terra que no són percebuts per la població. En ocasions, però, sí que es perceben, tal com va passar el passat dia 3 d’abril. Catalunya, de fet, es troba en una zona d’activitat sísmica moderada com mostra el mapa que representa tots els sismes que es van produir en 14 anys, des del 1996 fins al 2000.
Des de l’any 1994, hi ha hagut quatre sismes que s’han notat especialment a la ciutat de Barcelona, el darrer dels quals es va registrar el dia 29 d’octubre del 2015 a la costa de l’Alt Empordà i d’una magnitud de 4,3.
Malgrat que normalment la intensitat dels sismes a Barcelona és poc important, el dia 2 de febrer del 1428 un fort terratrèmol, amb epicentre a Camprodon, va ser percebut a Barcelona amb una intensitat d’entre VI i VII. En el conjunt de Catalunya va provocar més de 1.000 morts i 21 a la capital catalana.
Els aparells que mesuren els terratrèmols són els sismògrafs, que registren de manera continuada els moviments de l’escorça terrestre. Actualment Catalunya disposa d’una xarxa de 41 estacions sísmiques entre sismògrafs i accelerògrafs, que determinen la seva magnitud i la velocitat de propagació.
A Barcelona els moviments sísmics no només són produïts de forma natural pels moviments de l’escorça terrestre. Hi ha moltes activitats humanes que queden registrades als sismògrafs, com és el cas de les grans densitat de trànsit en hores punta, el pas del metro, el ferrocarrils; n’hi ha d’altres més curioses, com per exemple el pas de la Marató de Barcelona, que el dia 10 de març passat va quedar plasmada al sismògraf que l’Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya té al Portal de l’Àngel.
També el sismògraf rep moviments quan el Camp nou és ple de gom a gom i el Barça fa gol. En aquell moment hi ha un sotrac provocat pel públic i que queda registrat, com passa en el cas que us mostrem del darrer partir de Champions, en què el Barça va eliminar a l’Olympique de Lió per 5 a 1.
