Autor: Alfons Puertas

La sèrie de dades de l’Observatori Fabra es va iniciar l’agost del 1913. Des de llavors s’ha mesurat dia rere dia, i de manera ininterrompuda, la temperatura i la precipitació. Es tracta, doncs, d’una de les sèries de dades més llargues de tot Catalunya. Al llarg d’aquest segle s’han viscut episodis de tota mena, com per exemple l’excepcional temporal de pluja que hi va haver a principis del mes de desembre del 1971. De fet, el dia 5 es van acumular 195 l/m², essent el dia més plujós mai mesurat.

Aquell inici de desembre contrasta, i molt, amb la sequera actual que s’arrossega des de finals de la primavera del 2020.

Tots els rècords meteorològics a Barcelona i Catalunya del mes de desembre

230 l/m² en cinc dies de pluja

El temporal de pluja de principis de setembre del 1971 va començar el dia 2 i es va allargar fins al dia 6. Va ploure cinc dies consecutius i, al llarg d’aquest període, es van acumular 230 l/m².

El dia més plujós de l’episodi, i de tota la sèrie de l’Observatori Fabra, va ser el 5 de desembre. Només aquella jornada es van acumular gairebé 200 l/m², un registre que no s’ha tornat a superar mai més.

2 de desembre del 19714 l/m²
3 de desembre del 197115 l/m²
4 de desembre del 19719 l/m²
5 de desembre del 1971195 l/m²
6 de desembre del 19717 l/m²
Total230 l/m²

Una llevantada de llibre

Al mapa, les isobares són les línies blanques.

La situació meteorològica que va donar lloc al dia més plujós registrat a l’Observatori Fabra estava marcada per un potent anticicló de més de 1035 hPa centrat al nord dels Alps (lletra H al mapa) i una depressió entre el Marroc i Algèria (lletra T).

Aquesta configuració generava un flux de vent de llevant amb molt de recorregut marítim, de manera que l’aire arribava a Catalunya carregat d’humitat. Era una llevantada de llibre de tapa dura.

Tot plegat va començar el dia 2 i l’escenari es va mantenir força estacionari fins al dia 6. A partir de llavors el vent va virar a gregal, que és més eixut, i l’anticicló ens va començar a abraçar.

Diverses incidències i fins a set víctimes mortals

Les comarques més afectades pel temporal de pluja van ser part de les de Barcelona i de les de Girona. Segons el portal Àgora, del Grup GAMA, en general les crescudes de rius i rieres van provocar algunes inundacions i hi va haver talls de subministrament de gas, llum i telèfon. Les avingudes més importants es van produir als rius Llobregat i Onyar. Segons l’ACA, el cabal màxim del riu Llobregat a Martorell va assolir els 750 m3/s.

En el cas concret de Barcelona, a causa de les pluges tan abundants, es van produir alguns despreniments de pedres tant a Collserola com a Montjuïc. També hi va haver afectacions en la circulació del metro i els trens i en carreteres.

La cara més trista d’aquest episodi van ser les set víctimes mortals que va deixar. A Barcelona n’hi va haver cinc, quatre de les quals a Vallvidrera en esfondrar-se un edifici. A Sant Boi de Llobregat dues persones van perdre la vida en caure un pont que travessava el riu.

Barcelona, el municipi català amb més inundacions des del 1900
El grup GAMA (UB) ha elaborat un visor interactiu per a poder consultar les inundacions registrades al llarg de 121 anys a Barcelona i a cadascun dels municipis del país

No va ser l’únic temporal de pluja d’aquell mes

El desembre del 1971 va ser extraordinàriament plujós. El temporal de pluja de principis de mes no va ser l’únic d’aquell mes. N’hi va haver dos més: un just abans de Nadal i un altre a les acaballes de l’any.

El mes va acabar amb un còmput total de 366 l/m² de precipitació, un registre que supera la pluja recollida en tot l’any 2021. De fet, el desembre del 1971 encapçala el rànquing dels mesos més plujosos mesurats al Fabra, per davant de l’octubre del 1987 (347 l/m²), i del novembre del 1983 (330 l/m²).