Segons els registres de temperatura de la ciutat, els barris d’Hostafrancs i de Sants tenen una temperatura mitjana d’un grau superior a la resta de zones de Barcelona.

I entre dos i tres graus més si només es té en compte la temperatura nocturna. Però per què passa això? Segons el climatòleg i geògraf Lluís Miquel Pérez, la muntanya de Montjuïc és la clau: “Des del punt de vista de la física de l’atmosfera, l’aire quan ha de pujar una muntanya, per petita que sigui, es refreda i agafa humitat. Però els vents de ponent i nord-oest que bufen des del Baix Llobregat s’escalfen al travessar la muntanya de Montjuïc. Tot el que estigui a sotavent, sota la direcció dominant del vent és el que s’escalfa més ràpid. D’aquí que el districte de Sants sigui més càlid.”

Això també passa en algunes zones d’Horta i Nou Barris per la proximitat de la serralada de Collserola, però l’entramat urbà dens de Sants i d’Hostafrancs amb carrers estrets i amb zones poc ventilades, afavoreix que l’escalfor del sol es concentri durant el dia i costi més refrescar l’ambient durant la nit. Per això els registres de temperatura són normalment més elevats al districte de Sants-Montjuïc.

Una vintena de refugis climàtics aquest estiu a Sants-Montjuïc

Sants-Montjuïc és el districte de la ciutat amb la temperatura més elevada i per aquest motiu aquí s’hi concentren —juntament amb Sant Martí— més refugis climàtics que enlloc, una vintena. Aquest estiu l’Ajuntament n’ha doblat el nombre en el conjunt de la ciutat, i fins al 15 de setembre estaran a disposició de la ciutadania. En total són 162 espais exteriors verds amb ombra i punts d’aigua i també equipaments climatitzats que garanteixen una temperatura constant de 26 graus. L’objectiu és oferir espais de confort tèrmic a tota la població, sobretot durant els episodis de més calor.

Accés a la muntanya de Montjuïc des del barri de la Marina de Port

L’objectiu és que tota la població tingui un refugi climàtic a prop de casa

Els 162 refugis climàtics actuals garanteixen que el 37,5 % de la població tingui un refugi climàtic a cinc minuts de casa i que el 87,6 % en tingui un a menys de 10 minuts. L’Ajuntament, però, té previst ampliar-ne la xarxa els propers anys amb la incorporació de nous espais privats com museus, botigues i centres comercials.

El nostre objectiu és assolir que el 100 % de la població tingui un refugi climàtic a cinc minuts de casa
Irma Ventayol, coordinadora Pla clima de l’Ajuntament de Barcelona
Biblioteca Vapor Vell, Sants

Aquest any, la xarxa de refugis climàtics de Barcelona ofereix 46 parcs i jardins, 40 biblioteques, 34 equipaments de proximitat, 19 complexos esportius, nou museus, dos equipaments ambientals i un centre d’urgències i d’emergències socials. A més d’11 escoles que s’han afegit com a novetat a la xarxa.