Aquest dimarts a la tarda els visitants del Pack Güell es van veure sorpresos per un fenomen meteorològic ben curiós: un bufarut. El remolí de sorra, que va durar pocs segons, es va passejar per la plaça central i va captar l’atenció de tothom que es trobava a la zona.
Diverses persones van treure el telèfon mòbil per a gravar com de ràpid es movia aquest remolí fins que es va dissipar en topar amb els bancs que delimiten l’espai. No va causar cap mena d’incidència, com es pot veure al vídeo enregistrat per l’usuari FloRider367.
Com es formen aquests remolins? Són gaire habitual?
Today at Park Güell
by u/FloRider367 in Barcelona
No té res a veure amb un tornado
Aquets remolins de pols se’ls coneix amb diversos noms, segons la zona, tal com ho recull el Termcat. Se’ls pot anomenar bufarut, follet, revolví de pols o terbolí de pols.
Es tracta d’un fenomen que no té res a veure amb els tornados. Un tornado, o fibló, és un potent remolí d’aire que gira a tota velocitat, que penja de la base d’un núvol de tempesta i que es troba en contacte amb el terra. Un bufarut, en canvi, no està lligat a cap núvol i, normalment, són gairebé inofensius. Tan sols arrosseguen alguns objectes lleuger i només els més intensos poden arribar a provocar algun dany lleu.
Habituals en dies assolellats i de calor intensa
Els remolins de pols se solen formar en dies de sol i de calor intensa, sobretot entre la primavera i l’estiu. Quan el sol escalfa el terreny, també augmenta la capa d’aire més propera a la superfície. En canvi, a l’aire que hi ha uns metres més amunt li costa més escalfar-se.
Aquesta diferència de temperatura tan marcada en pocs metres afavoreix que l’aire pugui pujar de manera sobtada. Si aquest corrent d’aire ascendent coincideix amb alguna zona on a més hi ha una certa rotació de l’aire, aleshores es pot accelerar i girar cada vegada més ràpid fins que s’arriba a formar el bufarut.
Es formen molt sovint en zones agrícoles i, especialment, a l’interior de Catalunya. A la costa no són tan freqüents, però també se’n poden observar. Com que acostumen a durar pocs segons i no solen provocar danys no és estrany que passin desapercebuts, tot i tractar-se d’un fenomen molt vistós.
