Aquest any el primer registre de 20 ºC, o més, ha arribat el dia 22 de febrer. El passat 2022 va fulminar tots els rècords i va ser el primer any en què els primers 20 graus arribaven el primer dia de l’any. Una dada remarcable i del tot inusual en un mes de gener. I és que el primer registre de 20 ºC arriba cada vegada més d’hora.
Més d’un mes abans que fa un segle
Segons les dades de l’Observatori Fabra (1914-2026) arribar als 20 ºC durant el mes de gener o febrer era una utopia fa relativament poques dècades. Una cosa que està canviant. L’arribada del primer registre de 20 ºC s’ha avançat 40 dies en només un segle.
Si analitzem el gràfic, veiem com el primer registre de 20 ºC, o més, ha passat de ser al voltant del dia 100 de l’any a principis del segle XX (l’equivalent a un 10/11 d’abril) al dia 60 de l’any, que correspondria a principis de març.
La calor arriba abans i s’allarga fins més tard, en un símptoma inequívoc de l’escalfament global que patim.
Rècords prematurs
Això ens fa parlar gairebé de forma contínua de superacions de rècords històrics que semblaven impossibles de superar.
Sense anar més lluny, l’1 de gener del 2022 se’n va fulminar un de ben sonat, el de temperatura màxima en un mes de gener.
No cal anar gaire lluny per trobar altres dades difícils de pair. I és que segons les dades de l’AEMET, a l’Observatori de Roquetes (Tortosa), a finals de gener del 2021 es va assolir una temperatura màxima difícil de creure: 28,1 ºC.
Gairebé 30 ºC en ple mes de gener i superant en més de 2 ºC l’antic rècord. Una autèntica barbaritat.
Els 20 ºC, cada cop més freqüents a gener i febrer
Només vuit dies de gener en els més de 100 anys de dades que té la sèrie de l’Observatori Fabra tenen una temperatura màxima superior als 20 ºC. D’aquestes vuit vegades, dues abans dels 2000 i sis en el present segle XXI.
Al rècord de 22,1 ºC del dia 1 de gener del 2022, li segueixen els 21,8 de principis del 2016 i els 21,1 del dia 4 d’aquest mateix 2022.
Febrer també guanya dies de més de 20 ºC i han passat de ser una pura excepció a tenir una recurrència més o menys habitual.
