A finals de desembre, una parella de cabirols va ser detectada per una càmera parany molt a prop de Collserola. Es tracta d’una gravació de gran valor científic perquè el cabirol és un animal poc freqüent en aquest espai natural.

L’ús d’aquesta mena de càmeres està en auge actualment a casa nostra, tant per part d’especialistes com d’aficionats naturalistes.

Què és el fotoparany?

El fotoparany és una tècnica d’estudi no invasiva que consisteix en l’ús d’una càmera que es dispara tan bon punt detecta un moviment d’un animal. És una eina bàsica per a l’estudi d’espècies salvatges, especialment en el cas dels mamífers a causa del seu comportament esquerp, i dels seus hàbits majoritàriament nocturns. És ideal per observar animals de visualització difícil com el llop, l’os, el linx, el gat salvatge o la llúdriga. També s’empra per als ocells.

Les imatges obtingudes aporten informació per a estudis posteriors — més exhaustius— de comportament animal, per fer censos o conèixer la densitat d’una espècie (per exemple en el projecte de seguiment del gat fer), o pel seguiment d’espècies de caça.

Convé apuntar que el fotoparany és una tècnica complementària a la del rastreig, una tècnica ancestral que permet obtenir informació d’un animal a partir de la identificació de rastres o senyals com poden ser petjades, excrements, restes de menjar, etc.

Com són les càmeres de fotoparany?

Les càmeres que s’empren pel fotoparany són càmeres de fotografia, vídeo, o bé de totes dues coses. Malgrat que es tracta d’una tècnica antiga (ja es feia amb càmeres analògiques), el parany fotogràfic ha anat a més amb l’arribada del nou mil·lenni, amb el desenvolupament de la fotografia digital.

Actualment disposem d’equips cada vegada més sofisticats i ràpids, que permeten capturar imatges d’alta qualitat i que, a més, ofereixen cada vegada major autonomia gràcies a la durabilitat de les bateries i a la gran capacitat d’emmagatzematge.

Es tracta, en molts casos, de càmeres menudes, que poden camuflar-se fàcilment i que es poden instal·lar, per exemple, durant tres o quatre mesos en un mateix indret. També hi ha l’opció de connectar-les a una placa solar per estar sempre carregades.

Les càmeres són relativament econòmiques, tot i que hi n’hi ha de tots preus en funció de la qualitat. Per uns 100 euros, a tall d’exemple, podem disposar d’una càmera que permet capturar so i imatges amb color de dia i en blanc i negre de nit (llum infraroja). Aquest tipus de càmeres poden realitzar ratxes de fotos, o bé vídeos de diversa duració, i es disparen tan bon punt detecten moviment. Les imatges s’emmagatzemen en una targeta de memòria interna que convé buidar de tant en tant.

Imatges en temps quasi real

Actualment hi càmeres més sofisticades que usen la tecnologia 2G, 3G o 4G, és a dir, necessiten una targeta telefònica (SIM).

Les que usen tecnologia 2G o 3G, per exemple, poden enviar fotografies o vídeos de fins a 20 segons al nostre correu electrònic en el moment que detecten el moviment, i es poden controlar parcialment per SMS. Les càmeres 4G poden enviar fotos i vídeos de mida major, i més ràpidament, i es poden controlar mitjançant una aplicació telefònica, per tal de donar ordres com fer una foto o un vídeo en el moment que vulguem.

On i com convé posar la càmera?

La càmera és la clau de tot plegat, però per instal·lar-les calen certs coneixements: nocions de comportament dels animals que volem trobar i, sobretot, un bon coneixement del territori.

La càmera s’ha de col·locar ben camuflada, estratègicament en zones de pas dels animals: camins de pas o bé prop de punts d’aigua, especialment a l’estiu.

La càmera s’ha de posar en un lloc estratègic. Foto: Jordi Soler

Jordi Soler, expert en fotoparany i autodidacte

Jordi Soler és molt conegut a les xarxes socials per compartir imatges que ens descobreixen la vida més secreta o íntima de la fauna salvatge que envolta el seu poble, Llagostera, al Gironès.

L’expert en fotoparany es defineix com a una persona de bosc, molt observador i autodidacta, i explica que va iniciar-se en aquest món ara fa uns tres anys. De llavors ençà l’afició ha anat a més, ha enregistrat centenars d’imatges i vídeos i, actualment, disposa de quatre càmeres que reparteix pel seu municipi i on ha fet troballes de gran interès.

El Jordi insisteix en el fet que cal tenir ben present que el fotoparany ha de ser una tècnica respectuosa en tot moment, que eviti molèsties a la fauna salvatge. “No s’ha d’interferir mai en la seva conducta, això està prohibit”, esmenta.”No es pot posar mai, per exemple, la càmera en un niu de rapinyaires”, afegeix.

De fet, en algunes comunitats autònomes cal sol·licitar permís si es pretén fer fotoparany de determinades espècies protegides per la llei. Convé informar-se’n abans. A banda, si la volem posar en algun indret privat és recomanable demanar permís.

Captar l’atenció durant uns instants per enregistrar les imatges

A banda d’escollir perfectament els llocs idonis per on el Jordi ja preveu que hi circularan els animals, assegurar-se que no hi hagi branques o fulles que puguin disparar la càmera, en Jordi també hi sol posar alguna mena d’esquer olfactiu al costat en el cas dels mamífers (o d’algun fruit sec en el cas de les aus). L’objectiu només és cridar l’atenció de l’animal, fer que s’aturi uns segons allí mentre l’enregistra la càmera o li fa la foto. Soler explica que les seves càmeres triguen 0,4 segons en disparar, i que si no ho posés difícilment enxamparia l’animal en passar.

Val a dir que el tema de l’esquer és una mica controvertit, té detractors i partidaris. Alguns al·leguen que si se n’usa certa quantitat i de forma continuada (sobretot en el cas de l’esquer alimentari), es pot acabar creant dependència de l’animal i alterant-ne el comportament.

Algunes de les imatges més curioses de la fauna propera

La llúdriga és un animal que necessita aigües netes per viure i alimentar-se. Malgrat que algunes rieres i rius de les comarques gironines assoleixen aquests requisits, en Jordi Soler explica que la primera vegada que la seva càmera les va enregistrar va quedar realment sorprès, doncs no era conscient que n’hi haguessin en aquella zona. També ho va ser la primera vegada que en va veure les cries. Des d’aleshores n’ha tornat a veure en moltes més ocasions.

Soler explica que també el va impactar la troballa d’una mustela, un animal amenaçat i difícil de veure, o el primer cop que va enregistrar un cabirol, animal rar a les Gavarres.

L’ocell immortalitzat per la càmera és un astor, un rapinyaire que s’alimenta d’ocells i de petits mamífers. En aquest cas s’està menjant un pollastre mort que podia haver-se escapat d’alguna granja propera.