Pluja a la península: el País Valencià fa de Galícia i Barcelona fa de València

La pluja ha estat especialment abundant durant els primers quatre mesos de l’any en alguns indrets del País Valencià. Un patró meteorològic que s’allarga ja dos mesos i que sembla no acabar mai, fa que la pluja acumuli grans quantitats en algunes comarques valencianes i alacantines, i s’equiparen i superen els registres que serien habituals als llocs més plujosos de la península.

Això sí, cal dir que tot i que el registre total sigui digne de Galícia o el País Basc, la distribució és purament mediterrània i concentrada en relativament pocs dies.

Més pluja en un dia a Castelló que en més d’un any a Barcelona

Algunes zones del País Valencià, més aigua que l’habitual de Galícia

Sens dubte el cas del País Valencià enguany és digne d’estudi. Les nombroses borrasques, embossaments d’aire fred i DANA que han visitat la península han fet un recorregut molt propici per als vents de llevant i gregal, que tanta pluja deixen en algunes comarques de València i el nord d’Alacant, especialment els darrers dos mesos.

Algunes comarques del sud de València, com la Safor, la Ribera, la Vall d’Albaida o la Costera i algunes de nord d’Alacant, com la Marina o el Comtat, han registrat dades que ultrapassen àmpliament els 1.000 litres anuals. Aquests registres, que es donen especialment a les palanques orogràfiques de les muntanyes, han arribat a tocar els 1.400 litres en els primers quatre mesos de l’any (i gairebé tots en els darrers dos mesos). Així, amb dades d’AVAMET, indrets ben exposats al vent de gregal, com Barx (la Safor, València) o la Vall d’Ebo (la Marina, Alacant) queden a tocar enguany dels 1.400 litres anuals i superen amb escreix la mitjana d’alguns dels indrets més plujosos de la península com Vigo, on la pluja mitjana fins al 30 d’abril (AEMET) és de 668 litres.

D’aquesta manera, hi ha indrets de València i Alacant on ja ha plogut el doble del que ho fa estadísticament a Galícia en aquest mateix període. Tant és així que allà on més ha plogut, la pluja seria l’equivalent a la que cau normalment a molts indrets de Galícia, Astúries, Cantàbria o el País Basc en tot un any.

Les grans capitals del País Valencià, sense arribar a unes dades tan espectaculars, han registrat quantitats que arriben a multiplicar per quatre les habituals per al primer quadrimestre de l’any.

El cas més cridaner és el d’Alacant (AEMET), una ciutat amb un clima gairebé semidesèrtic en què fins al 30 d’abril la mitjana de pluja se situa en 88 litres i on enguany n’han caigut 362. Aquests 362 litres igualen el registre que seria habitual en indrets molt més humits com Santander, on la mitjana és de 388 litres fins al 30 d’abril. Els 362 litres superen en gairebé 100 litres la pluviometria anual alacantina.

A València ciutat (AEMET), després del gran aiguat de principis de maig, la pluja caiguda multiplica per quatre el registre habitual i situa la marca provisional en prop de 510 litres, un registre clarament més humit que el que anota, per exemple, A Corunya (409) i que frega el valor mitjà anual de Barcelona (600)

Galícia, amb una pluja molt per sota de la que és normal

La balança està clarament desnivellada en favor del llevant espanyol. Galícia viu enguany un dèficit hídric important amb registres que amb prou feines arriben a la meitat del que seria habitual en aquelles contrades.

Vigo (AEMET) ha registrat només 249 litres, quan la mitjana són 668, només un 37% del que seria habitual. A Corunya (AEMET) té un comportament similar i només ha plogut 230 litres per una mitjana de 409, prop de la meitat.

Aquests registres, lluny de ser els habituals de Galícia, tenen molt més a veure amb indrets propers a casa nostra. De fet, enguany podem dir que a Galícia està plovent el que hauria de ploure exactament a Girona (230) o poc més que el que acostuma a fer a Barcelona (190). Galícia també viu una sequera fa mesos i els seus embassaments no arriben al 60 % del total màxim emmagatzemable.

I Barcelona fa de València

I tancant aquesta quadratura del cercle, el cas barceloní, que continua sense escapar de la sequera després d’un abril en què ha plogut menys del que tocaria.

Barcelona viu la sequera pluviomètrica més intensa en dos segles

El 2022 ens ha deixat, de moment, 143 litres a l’Observatori Fabra. Són prop de 50 litres menys del que seria habitual i suposa només un 75 % del que seria normal. Aquesta dada iguala exactament el registre habitual de València, on fins al 30 d’abril la pluja mitjana és de 141 litres.

La primera DANA de maig, també al País Valencià

I maig, de moment, vol continuar la petja d’aquests mesos. Una DANA es despenja aquests dies a la península, on complicarà el temps amb xàfecs i tempestes. De nou, una de les zones més afavorides segons els models meteorològics serà el País Valencià, on alguna estació meteorològica es podrà acostar o superar a la marca dels 1.500 litres aquest 2022 en un lloc on la mitjana anual es mou al voltant dels 800/900 litres.

D’aquí a poques setmanes arribarà l’estiu i serà difícil que plogui, però encara quedarà la tardor, l’estació de l’any més plujosa per arrodonir la xifra, qui sap si fins més enllà dels 2.000.