Aquest mes de març està fulminant rècords històrics de pluja en algunes zones del País Valencià, on està plovent molt i de manera continuada. Algunes dades són escandaloses i, si les comparem amb les de Barcelona, encara agafen una dimensió més important.
373 litres en un sol dia a un poble de Castelló
Un dels registres rècord d’aquest mes de març són els 373 litres caiguts en només un dia a Eslida, un petit poblet situat al sud-oest de Castelló i al cor de les palanques orogràfiques de les muntanyes del litoral castellonenc.
Aquest registre, insòlit en 24 hores a la província de Castelló (però molt lluny del rècord mundial), supera l’acumulat de Barcelona des de l’1 de març del 2021, fa més d’un any. Això, posa de manifest d’una banda l’excepcionalitat pluviomètrica d’aquest episodi però també la manca de pluja a Barcelona.
Des de l’1 de març del 2021 s’han recollit a Barcelona 362 litres, 11 menys que a Eslida el dia 21 de març d’enguany. Una autèntica barbaritat.
El sud de València i el nord d’Alancant, més de 600 litres en només 10 dies
Algunes de les comarques del sud de València i el nord d’Alacant, com la Marina, la Safor, la Vall d’Albaida o el Comtat, entre d’altres, molt ben encarades al vent de gregal i amb palanques orogràfiques importants al seu voltant, han recollit quantitats de pluja que són difícils d’imaginar.
Així, trobem poblacions on, en només 10 dies, ha caigut la mateixa quantitat de pluja que la caiguda a Barcelona en gairebé dos anys.
La Drova, dins del terme municipal de Barx, a la Safor (València) ha registrat només en els darrers 10 dies 645 litres de pluja. En el cas de Barcelona, per trobar una quantitat similar hauríem de sumar tota la pluja caiguda des del 10 de juny del 2020, fa poc menys de dos anys.
I, de nou, l’excepcionalitat de l’episodi de pluja del País Valencià d’aquest març, però també la sequera pluviomètrica extrema que arrossega Barcelona des de l’abril del 2020.
Per situar en context aquestes dades, els 645 litres caiguts en 10 dies a La Drova (València), els 635 de Fontilles (Alacant) o els 626 de Benissili (Alacant) serien l’equivalent a la pluja mitjana caiguda en un any sencer a Barcelona en condicions normals.
Alguns registres mensuals podrien fregar els 1.000 litres
Els registres mensuals d’algunes zones del sud de València i nord d’Alacant caminen cap a rècords mensuals insòlits. Alguns indrets freguen ja els 800 litres mensuals i el mes encara no ha acabat.
El mes de març encara continuarà deixant pluja en aquelles contrades, amb un altre possible episodi important previst per a aquest mateix cap de setmana i que podria disparar alguns dels registres fins a fregar la marca dels 1.000 litres en només un mes, unes dades molt difícils d’imaginar a Barcelona, on la pluja anual mitjana es de prop de 600 litres.
La direcció del vent i l’orografia, clau en aquests registres
Com moltes vegades, la geografia de la zona i la procedència del vent són cabdals a l’hora d’assolir aquests registres estratosfèrics de precipitació acumulada.
La situació sostinguda durant setmanes amb vent de llevant i gregal que incideixen directament a les palanques orogràfiques de més de 1.000 metres, afavoreixen aquests òptims pluviomètrics en aquestes zones situades a mitja muntanya.
El gregal, que tanta pluja porta en alguns indrets del sud de València i nord d’Alacant, ha bufat també amb força a Barcelona.
Però les baixes pressions han quedat situades més al sud i, si mirem el relleu, veurem com el gregal no incideix perpendicularment a les muntanyes del litoral i prelitoral barceloní, sinó que ho fa paral·lelament. I aquí rau, en gran part, la causa per la qual a Barcelona els registres d’aquests darrers episodis han estat més aviat escarransits, exceptuant el de dissabte 12 de març.
En el cas català, els dos extrems de la costa juguen en una altra categoria quan bufen gregal i llevant. Així, aquest mes de març han caigut ja 464 litres al massís dels Ports i 301 al pantà de Darnius. La direcció del vent i com interactua amb l’orografia són clau.
