Què és la processionària?
La processionària del pi (“Thaumetopoea pityocampa”) és un insecte lepidòpter —una papallona— que causa una plaga molt coneguda als nostres boscos, i que s’identifica fàcilment per la presència de bosses de pèls blancs a les branques de pins o cedres i per l’existència d’àrees sense fulles a l’entorn de les bosses.
La processionària també és fàcilment detectable per les processons d’erugues, que es desplacen pel terra i causen efectes urticants molestos si les toquem o ens hi aproximem més del compte.
Situació actual de la processionària a Barcelona
L’afectació actualment és notable en alguns parcs de Barcelona
, com en el cas del Parc del Guinardó, on les erugues han defoliat parcialment una gran quantitat de pins i de cedres. Les erugues aquests dies comencen a baixar dels arbres i es fan visibles als troncs dels pins i, en alguns casos, circulant en processó pel terra.
Segons dades de l‘Ajuntament de Barcelona, tot i que encara és molt aviat per extreure’n conclusions, s’ha observat que durant els mesos de desembre i gener els nivells de processionària han anat a l’alça a causa de la bonança associada a la persistència de l’anticicló.
Per districtes, s’ha observat que a Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Martí l’afectació ha augmentat considerablement respecte a l’any passat.
La processionària s’ha mantingut amb valors similars als d’ara fa un any a Sant Andreu, Gràcia i a Sarrià – Sant Gervasi. Per contra, a Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i les Corts ha disminuït de forma considerable.
Nos avisan los vecinos, que la zona de Montjuic, por el castillo y alrededores está plagado de procesionaria.
Ir con cuidado. Recordar que es mortal para nuestros animales. @bcn_ajuntament @BCN_Ecologia @BCN_SantsMont pic.twitter.com/0MxHuxVKwX— espai gos bcn (@espaigosbcn) January 17, 2019
Què s’està fent per combatre-la?
A la tardor es van realitzar tractaments biològics amb el bacteri “Bacillus thuringiensis”. Es tracta d’un tipus d’insecticida microbiològic que ataca l’intestí de les erugues que l’ingereixen, ja que deixen d’alimentar-se i acaben morint.
És tracta d’un tractament compatible amb l’agricultura ecològica i no està classificat com a tòxic, irritant ni perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics.
A banda, i segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, aquests dies s’està treballant per retirar bosses de processionària i instal·lar trampes niu. Segons informen, “s’anirà avaluant la situació en cada moment abans de prendre noves decisions, atenent que els tractaments químics sempre han de ser l’últim recurs”.
Situació de la processionària a la resta de Catalunya
Segons dades del Servei de Gestió Forestal de la Generalitat de Catalunya encara és massa d’hora per fer-ne la valoració de l’afectació, la qual es fa oficialment a finals del mes de març. Malgrat això, “a priori”, sí que sembla que l’afectació podria ser menor que altres anys.
Que augmenti o disminueixi la població de processionària és un tema molt complex, ja que depèn de moltes variables. En el cas d’una disminució, cal destacar que les pluges en dificulten la reproducció de les papallones a l’estiu, ja que els adults només viuen un parell de dies. Si les pluges són molt intenses també poden afectar els primers estadis larvaris i, si són són molt abundants, també poden fer minvar la viabilitat de les crisàlides soterrades. Convé recordar que el darrer any la primavera i l’estiu van ser extraordinàriament plujosos a molts sectors de Catalunya, sobretot als Pirineus.
A banda, el manteniment en el temps dels tractaments aeris de control de la plaga (20.000 ha/any) en fan baixar considerablement les poblacions i en disminueixen les dels anys següents.
Per contra, la manca de fred en els primers estadis larvaris —a principis de tardor—, quan les erugues són més sensibles al fred, evita mortalitats. La tardor malauradament ha estat suau a Catalunya enguany.
Jorge Heras, cap de la Secció de Planificació, afegeix que l’anomalia en la temperatura està originant modificacions importants en el cicle de la processionària. També destaca que s’està observant que la processionària causa afectacions a més altitud i latitud a causa de l’increment de la temperatura. Heras apunta, a més, que els controladors naturals —paràsits dels ous de la processionària— han reduït de manera important la seva eficàcia en el control natural.
L’efecte irritant dels pèls de la processionària
La processionària del pi pot provocar problemes de salut a humans i sobretot animals com gats o gossos, a causa d’una reacció als pèls vermellosos urticants —tricomes— situats al dors de les erugues.
Aquests pèls poden generar diferents efectes, que van des de irritació de les mucoses (nas i ulls) fins a reaccions al·lèrgiques greus.
Els animals són especialment vulnerables a les erugues. Quan els pèls urticants són transportats pel vent, es pot produir la inflamació de les parpelles, però en el cas que l’animal ensumi l’eruga se li pot inflamar la cavitat nassal. Pot provocar inflamacions a l’àrea de la boca, que, en els casos més extrems, pot arribar a provocar la pèrdua de part de la llengua i els llavis i, fins i tot, asfíxia. Segons els experts, si el nostre animal arriba a ingerir les erugues, les conseqüències podrien ser encara pitjors a causa de la inflamació de la laringe.
El cicle de la processionària
La papallona de la processionària és de vol nocturn. A l’estiu la femella pon els ous agrupats damunt les acícules (fulles) dels pins. Al cap d’un mes neixen les erugues, que s’alimenten de les fulles dels pins.
Quan arriba el fred les erugues formen les conegudes bosses dins de les quals passaran l’hivern. De nit, les erugues en solen sortir per tal d’alimentar-se de les acícules de pi més properes, motiu pel qual de forma gradual van fent desaparèixer el fullatge dels arbres que les acullen.
Al final de l’hivern —cap al febrer i el març—, quan han completat el seu desenvolupament, les erugues baixen dels arbres i formen les processons amb l’objectiu de buscar un indret adequat per enterrar-se i construir el capoll –on fan la crisalidació– i donen lloc a noves papallones, per bé que algunes poden trigar dos o més anys a fer-ho.
Les defoliacions produïdes als pins, malgrat que són molt visibles i deixen sovint l’arbre sense fulles, no solen ser letals i l’arbre acostuma a recuperar-se a la primavera, quan treu novament fulles.
La processionària té alguns enemics naturals com els ocells insectívors (mallerengues) i una gran varietat d’insectes que n’ataquen les postes o les erugues.
