Aquells qui aquests dies a l’entorn de la Castanyada hagin optat per comprar panellets de pinyons, o bé n’hagin fet a casa, hauran comprovat un any més que el preu d’aquesta fruita seca, el pinyó, continua estant pels núvols. Les causes que han convertit els pinyons del país en un producte gairebé inabastable, o de luxe, en són diverses.
El preu del pinyó, a l’entorn dels 80 euros el quilo
Actualment, el pinyó és la fruita seca més cara que hi ha al mercat. El preu del pinyó autòcton del país, s’ha duplicat en els darrers 10 anys i triplicat en els últims 20 anys. El preu que el consumidor acaba pagant actualment es mou al voltant dels 70-100 euros el quilo.
Al mercat també hi trobem pinyons més econòmics, el famós pinyó xinès. Amb aquesta denominació s’hi engloben pinyons de dues espècies de pi: el pi de Corea (“Pinus koraiensis”) originari de l’est de l’Àsia i el Japó, però també del pi de Sibèria (“Pinus sibirica”). El preu és clarament més baix, uns 40 euros el quilo, però també el seu sabor i qualitat.
El pi pinyer: l’arbre que produeix pinyons
El pi pinyer o pinyoner (“Pinus pinea”) és una espècie mediterrània que actualment viu sobretot al sud d’Europa i a les costes del Mediterrani Oriental i de Turquia. A la península en trobem a Catalunya, Andalusia Portugal i a les Mesetes, entre d’altres. És un arbre de silueta inconfusible, ja que té forma de para-sol que pot arribar a fer fins a 30 metres d’alçària.
Viu sobretot damunt de sòls sorrencs. A Catalunya en trobem en zones de sòl silícic del litoral i el prelitoral (n’hi ha molts entre l’Empordà i el Maresme o Collserola), però també n’hi ha damunt de sòl calcari, en comarques com Osona, el Baix Berguedà o el Bages, entre d’altres.
A Barcelona ciutat també en tenim molts, alguns fins i tot de monumentals i inclosos dins del catàleg d’arbres d’interès local de l’Ajuntament de Barcelona. En serien un exemple el del Palau Reial o a la travessera de les Corts. Dins del municipi de Barcelona es compatibilitzen a l’entorn de 70.000 exemplars de pi pinyer.
Sabeu que al municipi de Barcelona hi ha uns 70.000 pins pinyoners?Coneixeu els pins inclosos al catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona? Parlem de pins pinyoners i dels problemes que els afecten. @ctforestal https://t.co/8J3Qa5lMZr pic.twitter.com/GAoRM9KMvz
— btv el temps (@btveltemps) November 6, 2020
Es tracta d’una espècie que necessita molta llum, sobretot en el moment en què germinen les llavors. Els pinyons surten d’unes pinyes grans que maduren a la tardor del tercer any.
Fa 20 anys Catalunya era un dels productors principals de pinyons
Míriam Piqué, cap del Programa de Gestió Forestal Multifuncional del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), explica que fa poc més de 20 anys Catalunya era un dels principals productors de pinyons de la península Ibèrica. En els darrers 15 anys la producció de pinyons ha disminuït una tercera part.
L’experta destaca, en aquest sentit, que l’any 2010 hi havia vuit empreses dedicades a les pinyes i els pinyons a Catalunya, però que ara només n’hi ha dues o tres. La producció no tan sols ha baixat aquí, també ho ha fet clarament a la resta de la península Ibèrica.
Les causes de l’elevat preu dels pinyons
Podríem pensar d’entrada que ha disminuït la superfície de pi pinyer. Piqué explica que en realitat no és així, ja que aquesta es manté constant des de fa 20 o 30 anys. Actualment a Catalunya aquest pi ocupa unes 35.000 hectàrees.
El que sí que fa molts anys que s’observa, però, és que sota els pins hi rebroten espècies com l’alzina o la surera . El sotabosc sota els pins és cada cop més dens, un fet que acaba perjudicant el pi pinyoner, el qual necessita molta llum i espai. Dels pinyons que cauen a terra ja no en germinen pins nous a causa de la manca de llum. Sense gestió forestal, de forma natural, acaba progressant i guanyant la partida l’alzinar.
Un altre factor que ha fet minvar la producció de pinyons ha estat la sequera, sobretot la dels recents estius del 2012, 2015 o 2016, la qual van afectar grans extensions de pi pinyoner, tot debilitant-ne els arbres i fent-los més susceptibles a l’atac de fongs o insectes com el “Tomicus destruens”, un escarabat perforador que va causar estralls per exemple ara fa uns anys a la comarca del Maresme.
Oriol Bassa, enginyer de forests del Consell Comarcal del Maresme, destaca que en el cas del Maresme es va produir una gran mortalitat d’arbres. Bassa parla també d’una altra problemàtica que pateix el pi pinyoner, el furtivisme, és a dir, la recol·lecció il·legal de pinyons, normalment per part de màfies que n’agafen els pinyons i que, en molts casos, agafen pinyons verds (de segon any) que s’usen per fer-ne la salsa pesto. Bassa recorda que per recollir pinyons cal permís de l’administració (Departament d’Agricultura) i també del propietari del bosc o finca.
Per si tot això no fos poc, actualment el pi pinyoner té ara un altre enemic: la xinxa americana (“Leptoglossus occidentalis”), un insecte que s’alimenta de la saba de brots de pi, però també succiona el contingut dels pinyons, fent disminuir un 40 % el nombre de pinyons.
La disminució de la producció no és un fet local, de Catalunya, sinó que es produeix arreu dels països mediterranis on viu el pi pinyoner, els quals pateixen les mateixes problemàtiques.
Possibles solucions per tornar a explotar el pinyó i abaratir-ne els preus
La disminució de la producció per totes les causes esmentades ha desanimat molt als propietaris forestals, molts dels quals han optat per deixar de collir-los perquè no els surt a compte, o bé per explotar altres espècies d’arbres.
El Projecte Quality Pinea, en el qual col·labora el CTFC, i coordinat pel Consorci Forestal de Catalunya, vol promoure la rendibilitat del pi pinyer, evitar-ne l’abandonament i promoure la gestió sostenible dels boscos.
Entre les accions que promou, potencia la gestió de les pinedes, innovació en la collida de la pinya i fer-ne plantacions: es tracta d’empeltar els pins, tal com es fa en el cas dels fruiters, per fer-los més rendibles: plantar pins i als dos anys s’hi empelten —inserten— pues —branques— d’arbres adults i molt productius. Aquest sistema permet accelerar i augmentar la producció de pinyes.
A més, els cultius de pins permeten poder dur a terme tractaments fitosanitaris, en cas de veure’s afectats per insectes com la xinxa. El cultiu del pi també facilita la recol·lecció de les pinyes i permet combatre altres problemàtiques com la dels robatoris.
El pinyó del país, menys greixós i amb més proteïnes que el xinès
Ja per últim, Míriam Piqué recorda que convé reivindicar, afavorir el pinyó autòcton. De fet, hi ha també un projecte en aquest sentit, el Projecte Wildfood (menjar silvestre), coordinat pel CTFC i amb participació de diversos països mediterranis, el qual, entre diversos aspectes, pretén reivindicar la qualitat i les propietats nutritives del pinyó mediterrani: menys greixós i amb més proteïnes que el forani. El projecte pretén millorar la cadena de valor del pinyó mediterrani, des de la producció fins a la comercialització.
