La massa d’aire fred que va entrar en altura dimecres s’ha acabat dipositant cap a les valls i fondalades interiors entre la nit i la matinada. Aquest fet ha afavorit que les gelades fossin protagonistes a moltes comarques de l’interior i del Pirineu. La baixa humitat relativa ha afavorit que en alguns casos s’hagi tractat de gelades negres, és a dir, sense emblanquinar el paisatge. El fred s’ha fet notar arreu, tot i que la temperatura ha estat més o menys baixa en funció de si s’ha encalmat, o no, el vent del nord i del nord-oest.
El mapa de temperatura mínima de l’entorn metropolità de Barcelona permet comprovar que mentre que en punts del Vallès Oriental la temperatura mínima s’ha situat entre 2 i 4 graus, cap al Vallès Occidental en conjunt ha estat més alta, en molts casos s’ha mogut entre 5 i 7 graus. A Barcelona també hi ha hagut força variació en funció del centre i la perifèria, i de si bufava o no el vent de mestral.
Si s’encalma el vent i el cel es manté serè baixa més la temperatura
Quan arriba una massa d’aire més fred en altura, la temperatura baixa sobtadament a les cotes mitjanes i altes de les muntanyes. Mentre es manté l’entrada freda, la temperatura és clarament més baixa a major altura. Les temperatures més baixes es registren, per tant, als cims de les muntanyes i les més suaus a les zones més baixes de l’interior i a la costa.
Tan bon punt com es talla l’entrada freda, l’aire fred —més dens i pesat— acostuma a anar-se dipositant cap a les zones més baixes i enclotades. Aquest fet sol anar vinculat a l’arribada de l’anticicló, que afavoreix el fenomen de la subsidència, és a dir, el predomini de moviments descendents que faciliten aquesta acumulació d’aire fred cap a les parts més baixes de les valls i fondalades. Si a més el cel es manté serè i el vent s’encalma, la superfície terrestre perd calor per radiació en hores nocturnes. Tot plegat incrementa l’acumulació d’aire fred a les zones més baixes. La temperatura mínima, en aquest context, es produeix a les valls, no a les muntanyes, on l’ambient sol ser força més càlid a causa del fenomen de la inversió tèrmica.
Quan fa vent, es trenca la inversió tèrmica i puja la temperatura a les fondalades
Quan fa vent es trenca la inversió tèrmica. El vent barreja la columna d’aire fent que la temperatura s’acabi uniformitzant.
En aquest context la temperatura acabarà sent més suau a les cotes més baixes i més alta a major altura. La temperatura acostuma a disminuir a la troposfera de mitjana 0,65 ºC cada 100 metres, tot i que aquest descens del termòmetre en funció de l’altura no sempre és igual, varia en funció de la situació meteorològica en la qual ens trobem i es veu condicionat, en alguns casos, per la presència de relleu (efecte fogony).
El vent dificulta el refredament nocturn però accentua la sensació de fred
És ben sabut que el vent provoca una sensació de fred major que la que marca el termòmetre. El motiu és que el vent accentua la pèrdua de calor del cos humà perquè retira i renova la capa d’aire protectora que se situa damunt la pell.
A l’estiu, a tall d’exemple, usem el ventilador per refrescar-nos perquè el que fa és renovar constantment la capa d’humitat que hi ha damunt de la pell i afavoreix, d’aquesta manera, l’evaporació de la suor. El resultat és que el nostre cos es refrigera i fa que assolim el confort tèrmic.
L‘índex de fredor serveix per aproximar el ritme de pèrdua de calor que pot patir el cos humà com a conseqüència de l’efecte combinat de les baixes temperatures amb el vent. Aquest índex no és estrictament una temperatura, sinó una quantitat sense unitats que permet quantificar l’efecte addicional de refredament que aporta el vent damunt la pell humana.
L’índex de fredor s’empra sobretot quan la temperatura és inferior als 0 ºC i és de gran utilitat per als muntanyencs.
