Cada vegada el fred és més car de veure a Barcelona. Tot i això, en el passat s’han viscut autèntiques onades d’aire fred extrem que semblen impossibles de repetir-se en el context actual.
L’hivern 1890-1891 va ser extraordinari. Entre els mesos de novembre i març es van anar repetint diversos episodis de fred molt intens que van assolir el seu màxim a mitjans de gener amb una onada de fred que no s’ha tornat a repetir més, més intensa fins i tot que la del febrer del 1956.
Cinc onades de fred amb glaçades a la costa
A finals de novembre hi va haver la primera entrada d’aire fred continental. El dia 29 d’aquell mes a Barcelona es va registrar una temperatura mínima de -4,7 ºC. Es tracta, encara avui dia, del valor més baix mesurat en un mes de novembre al pla de Barcelona.
Un parell de setmanes més tard, a mitjans de desembre, un nou episodi de fred intens va dur el termòmetre fins als -2,3 ºC a Barcelona. Tot i no arribar a ser un registre tan baix com el que s’havia mesurat dies enrere, és un valor igualment remarcable.
La tercera va ser la més intensa i va arribar en dues tongades. L’onada de fred va començar el dia de Reis i es va allargar fins al 21 de gener, amb una treva entre els dies 11 i 15. El termòmetre va tocar fons el dia 18 en el cas de Barcelona.
El fred de rigorós hivern va reaparèixer durant la primera quinzena de febrer, amb noves glaçades a la mateixa línia de la costa. El registre més baix va ser de -1,5 ºC el dia 10.
Finalment, pel mes de març, tot i l’inici de la primavera, va continuar el fred i va arribar la neu de manera testimonial. El dia 12 la temperatura va baixar fins als 0,3 ºC, i els dies 23 i 28 es va veure nevar a Barcelona arran de platja, si bé la neu no va arribar a agafar a terra.
Fins a -9,6 ºC al centre de Barcelona
Els dies més freds de l’hivern van coincidir amb la tercera onada de fred, la del gener del 1891. El vent de gregal va fer arribar una massa d’aire molt fred, amb valors de temperatura a 850 hPa, uns 1.500 metres d’altitud, per sota dels -15 ºC a tot Catalunya i a prop dels -20 ºC al vessant nord del Pirineu.
El termòmetre es va desplomar. Barcelona va viure dies d’ambient glacial, fins a assolir els -9,6 ºC el dia 18 de gener del 1891 al centre de la ciutat. És un registre insòlit i que mai més, des de llavors, s’ha tornat a igualar.
El fred no va ser patrimoni exclusiu de la franja costanera, sinó que es va fer notar arreu del territori. Segons recull el Servei Meteorològic de Catalunya, aquests són els registres extrems d’aquella onada de fred:
- -22 ºC a Puigcerdà
- -13 ºC a Cervera
- -11 ºC a Porrera
- -10 ºC a Figueres
- -10 ºC a Vilafranca del Penedès
- -10 ºC a Tortosa
- -8 ºC a Tarragona
L’última vegada que es va glaçar el riu Ebre a Tortosa
Aquest fred tan intens i generalitzat va fer que molts rius i torrents del país quedessin glaçats. El paisatge congelat va ser general, fins al punt que el riu Ebre va quedar gairebé del tot glaçat a Tortosa, un fet que des de llavors no s’ha tornat a repetir. La darrera vegada que havia passat havia sigut l’hivern 1829-1830.
Les conseqüències, però, van anar molt més enllà d’aquesta anècdota. Molts arbres no van poder resistir la baixa temperatura i van morir, i també hi va haver danys molt greus en conreus d’hortalisses. Malauradament, diverses persones que treballaven a l’aire lliure van perdre la vida per congelació i d’altres per caigudes en relliscar al carrer a causa del gel.
