Davant la pregunta d’on fa més calor a Barcelona s’ha de contestar primer amb una altra pregunta: a quina hora? Si el que volem és trobar el punt on s’enfila més el termòmetre durant el dia, ens n’hem d’anar als barris de muntanya. Aquest dilluns, per exemple, el mercuri va arribar als 37 a l’Observatori Fabra i a la Zona Universitària, i als 36 a Vallcarca, cap a les dues de la tarda, en plena onada de calor. En aquests barris l’efecte regulador del mar no té tant impacte perquè estan una mica més allunyats de la costa.
En canvi, a zones a prop del mar —com la Vila Olímpica i les Drassanes—, durant el dia la temperatura va quedar una mica és frenada, entre els 33 i els 35 graus, gràcies al vent de mar, que suavitza una mica la calor. Ara bé, això no vol dir que s’hi estigui més fresc perquè hi ha més humitat i la sensació tèrmica és de temperatures més altes de les que marquen els termòmetres.
A la nit, l’efecte illa de calor capgira la situació
En canvi, a la nit la situació canvia. Entra en joc l’efecte illa de calor. És a dir, els barris cèntrics —més densos, amb més trànsit i asfalt— acumulen la calor del dia i els costa més dissipar-la. Per això, la calor màxima nocturna —per exemple la nit de diumenge a dilluns— es va registrar a zones com l’Eixample, les Corts i el Raval, que no van baixar dels 28 graus.
L’efecte illa de calor encara és més evident els mesos d’hivern, quan la variació pot arribar a ser puntualment de 10 graus entre el centre de la ciutat i els barris marítims. O encara més si es compara amb el revolt de les Monges, a la carretera que va de Vallvidrera a les Planes, el que es considera el punt més fred de la ciutat.
