La calor fa setmanes que ens acompanya, també la xafogor, aquella paraula que tant sona a l’estiu i que ens fa patir, tant de dia com de nit. Barreja de temperatura i humitat, es tracta d’un índex que aproxima el nostre grau de confort i perill.

La sensació de xafogor

La humitat elevada típica del litoral català, combinada amb la temperatura de l’estiu, dificulta l’evaporació de la suor pel fet que l’aire està gairebé saturat d’humitat i no en pot encabir gaire més. En aquesta situació la suor s’acumula damunt de la pell i la refrigeració natural del nostre cos es veu entorpida. És quan notem una desagradable sensació de xafogor.

La sudoració és un mecanisme que ens permet refredar el nostre cos. L’evaporació, és a dir el pas de líquid a gas de la suor que impregna la pell, implica una disminució de la temperatura corporal. La refrigeració associada a l’evaporació depèn de la humitat relativa de l’aire però també, en certa mesura, de la velocitat del vent.

Per tal d’avaluar el grau de xafogor s’empra sovint l’índex de xafogor, que combina la temperatura real de l’aire i la humitat ambiental. Generalment a casa nostra s’utilitza el mètode humidex, el que es mostra en la taula següent:

Índex humidex. Font: Euroweather

Cal remarcar que, contràriament al que es diu normalment, no es tracta de cap temperatura, sinó simplement d’un índex. Així, no es pot parlar de temperatura de xafogor sinó d’índex de xafogor.

Evidentment, com més altes siguin la temperatura i la humitat, més alt serà aquest índex. I com més alt sigui l’índex, més desagradable i fins i tot perillós per al nostre organisme.

La importància del vent

El resultat d’aquestes taules és, doncs, un índex del que, aparentment, sent el nostre cos. És un terme, però, sovint no del tot real pel fet de no preveure el paper del vent o la brisa.

El vent contribueix a renovar la capa d’aire que hi ha immediatament damunt de la pell. Això restaura el mecanisme de sudoració i fa que funcioni millor i que es pugui refredar de forma natural el nostre cos.

Sovint s’estableix el llindar de 33 graus per determinar la temperatura de l’aire per sota la qual el vent contribueix a la refrigeració corporal. Per sobre, en canvi, el vent ja no és efectiu i la calor no es dissipa del nostre cos. Els ventiladors, per tant, són efectius per sota els 33 graus.