Les muntanyes són la llar de comunitats i espècies que no es poden observar en d’altres territoris i que són, en alguns casos, molt sensibles al canvi climàtic.
Un estudi a escala europea
En un estudi publicat recentment a la revista científica ‘Global Change Biology’, en la qual han col·laborat els investigadors catalans Lluís Brotons (CREAF) i Sergi Herrando (ICO), mostra per primera vegada una disminució evident de les poblacions d’ocells d’alta muntanya.
L’estudi ha examinat les poblacions de 44 espècies d’ocells de muntanya europeus en el període 2002-2014. Les tendències en les poblacions són diferents segons la zona geogràfica estudiada. Les pitjors s’han observat a Fennoscàndia i a la península Ibèrica, mentre que als Alps i al Regne Unit les tendències es mantenen estables.
De mitjana, els ocells de muntanya han disminuït un 10 % a Europa, “una dada que comparada amb el 7 % que s’ha comprovat en els ocells més comuns de la terra baixa, posa de manifest que la situació dels ocells de l’alta muntanya és pitjor que els de la terra baixa”, explica l’investigador del CSIC al CREAF Lluís Brotons.
Els ocells pirinencs davallen fins a un 21 % a causa, en part, del canvi climàtic
El treball ha analitzat 14 espècies d’ocells d’alta muntanya a la península Ibèrica, onze de les quals estan en declivi i només tres en augment. Entre els ocells que estan patint una pèrdua més destacada d’individus destaca el grasset de muntanya la merla roquera o el sit negre.
En conjunt, l‘abundància de les espècies estudiades ha disminuït un 21 % als Pirineus i a les muntanyes peninsulars en el període analitzat de tretze anys, una davallada clarament més evident que en el conjunt de serralades europees.
Malgrat que actualment encara s’estan analitzant dades i intentant resoldre incògnites sobre la pèrdua de biodiversitat, en el cas de la península Ibèrica sembla que l’abandonament de les pastures d’alta muntanya, a favor de la proliferació del bosc, n’ha estat una de les causes, tot i que també s’hi sumarien els efectes del canvi climàtic.
Convé recordar, en aquest sentit, que l’increment de la temperatura implica que les zones més humides i menys caloroses cada cop siguin més escasses, i que vagin quedant circumscrites a punts cada cop més elevats de les muntanyes.
Aquest estudi es va dur a terme gràcies a l’esforç de centenars d’ornitòlegs voluntaris de dotze països europeus i de diverses organitzacions que formen part de la xarxa europea de seguiment d’ocells.
