pit-roig-ocells-hivernants-banyoles-barcelona-silvia-puig
En Roig, el pit-roig de Banyoles. Foto: Sílvia Puig

Als parcs de grans ciutats com Barcelona però també als afores de molts pobles i viles de Catalunya podem observar desenes d’espècies d’ocells al llarg de tot l’any. A l’hivern augmenta la densitat d’algunes espècies com el mosquiter, el tallarol de casquet i la cotxa fumada. Es tracta d’espècies que a l’hivern s’hi refugien tot fugint del fred. El pit-roig té una distribució més àmplia i es pot veure durant tot l’any a Barcelona, però també n’acostuma a augmentar la presència a l’hivern amb l’arribada d’exemplars forans.

La història d’en Roig, el pit-roig de l’estany de Banyoles

Sílvia Puig, aficionada a la fotografia, va conèixer en Roig ara fa uns tres anys, mentre immortalitzava la sortida del sol a tocar l’estany de Banyoles, al Pla de l’Estany. El pit-roig es va fer notar acostant-se de forma confiada als qui eren en aquell moment allí, un tret força característic d’aquesta espècie sociable. De llavors ençà les trobades es van fer freqüents i aviat la Sílvia i l’ocell van acabar guanyant confiança. Actualment, tres anys més tard, la relació entre en Roig i la Sílvia és certament especial i molt estreta.

Quan arribo en bicicleta, si toco el timbre em ve a esperar. Això sí, sempre m’espera al seu territori”
Sílvia Puig

La Sílvia acostuma a portar habitualment algun reclam alimentari per donar-l’hi a en Roig. L’ocell arriba a menjar del palmell de la mà, però la confiança és tanta que si la Sílvia se’l posa a la boca en Roig també l’hi agafa. Segons explica la naturalista, “si algun altre pit-roig s’acosta per menjar, en Roig el foragita de seguida”. Per contra, si la zona on es troben no és la pròpia d’en Roig, aleshores passa a la inversa.

El punt de trobada acostuma a ser sempre la mateixa zona, molt propera al punt on es van conèixer ara fa uns anys. Malgrat això, segons assegura la Sílvia, l’àrea per on es mou l’ocell pot variar lleugerament cada any. Aquest fet posa en relleu el caràcter altament territorial d’aquests ocells.

Jaume Albaigès, apassionat de l’ornitologia i l’ornitologia urbana, així com de la fotografia, corrobora que el pit-roig acostuma a controlar un territori concret, el qual pot arribar a ser de dimensions reduïdes. “En el cas dels parcs de Barcelona podem parlar d’un arbust o un arbre concret, d’una àrea de quatre o cinc metres quadrats”. Afegeix que si un altre ocell, per exemple una cotxa fumada, se situa dins d’aquest territori, el pit-roig ho interpreta com un competidor i l’acaba fent fora.

A l’estiu el pit-roig banyolí desapareix, però torna a la tardor

A finals de novembre Sílvia Puig va retrobar-se amb en Roig després de gairebé quatre mesos sense veure’l. No era el primer cop que desapareixia a l’estiu, ja que aquest ha estat el seu comportament des que el va conèixer.

Mapa de distribució del pit-roig durant el període reproductor. Font: SIOC (Sioc.cat)

Jaume Albaigès explica que el pit-roig, tot i que es pot considerar com a resident estable (fins i tot a Barcelona), també pot tenir comportament de migrador parcial o de curta distància. Pot buscar zones més forestals o anar cap a àrees situades a major altitud per criar. La majoria de pit-roigs, per tant, poden trobar-se en un mateix lloc tot l’any i només una part poden actuar de migrador parcial. Albaigès destaca també, en aquest sentit, que un mateix individu pot actuar com a migrador algun any i després quedar-se estable en un territori. També apunta que actualment el canvi climàtic està modificant moltes pautes de comportament i no se sap ben bé com aniran evolucionant.

Així doncs, en Roig probablement realitzi aquest tipus de migracions de curta distància, ja que a l’estiu no es fa present a la zona. L’explicació de per què torna cada any a la mateixa zona de l’estany de Banyoles probablement estigui vinculada a la disponibilitat de recursos suficients (cucs, insectes, fruits…), entre els quals segurament també tingui pes l’aliment que li ofereix la Sílvia. Sigui com sigui, la història no deixa de ser curiosa i entranyable. El vincle que s’ha creat, així com la necessitat mútua de trobar-se, no deixa de ser una prova de respecte mutu i de veritable amor a la natura.

Imatges: Sílvia Puig

Altres espècies freqüents a l’hivern: la cotxa fumada, el mosquiter comú i el tallarol de casquet

La cotxa fumada és un ocell fàcilment observable a l’hivern a zones urbanes com Barcelona i en viles i pobles de la terra baixa. Quan arriba el fred les cotxes fumades marxen de les zones de certa elevació i de l’àmbit dels Pirineus, on han passat l’estiu, el període reproductor. Es comporten com a veritables migradors i hivernants especialment a la terra baixa mediterrània. A la resta del territori es poden comportar com a residents si troben ambients prou adequats.

El tallarol de casquet és un ocell resident que es distribueix des del nivell del mar fins als boscos subalpins dels Pirineus. És absent a les zones més seques ja que prefereix els ambients forestals. També actua com a migrador i hivernant molt comú arreu del territori, tal com es pot comprovar en el mapa inferior, d’abundància relativa durant el període hivernal.

Finalment, un tercer ocell freqüent a l’hivern als parcs urbans de Barcelona és el mosquiter comú, un ocell resident comú a la Catalunya humida i més irregular a la zona mediterrània, on es localitza en zones més plujoses de muntanya. També és un migrador hivernant molt comú que a l’època nidificant pràcticament desapareix, o és testimonial, a Barcelona.