L’any pluviomètric 2021-2022, que abasta des de l’1 de setembre fins al 31 d’agost, ha estat un dels més eixuts registrats a l’Observatori. S’han acumulat 408,7 l/m2, molt per sota dels 624 l/m2 de mitjana.
El 2020-2021 va ser el més sec de tota la sèrie de dades, amb 338,9 l/m2. Aquesta vegada, en canvi, les tempestes de finals d’agost han ajudat a apaivagar una mica el dèficit de pluja que tenim des de fa una bona colla de mesos.
L’any 2021-2022, salvat, “in extremis”, de ser el segon més eixut al Fabra
Els xàfecs de l’últim dia de l’any pluviomètric, és a dir, del 31 d’agost, van maquillar el resultat final. Els 45,1 l/m2 que es van recollir van ser els responsables de fer caure del podi l’any 2021-2022 i el van fer passar de la segona posició d’anys més secs de tota la sèrie a la setena.
Així doncs, la llista dels cinc anys pluviomètrics més eixuts a l’Observatori Fabra queda d’aquesta manera:
- 2020-2021: 338,9 l/m2
- 2015-2016: 365,2 l/m2
- 1964-1965: 368,7 l/m2
- 2004-2005: 368,7 l/m2
- 1984-1985: 396,9 l/m2
- 1946-1947: 405,1 l/m2
- (7è) 2021-2022: 408,7 l/m2
Aquest breu període de xàfecs i tronades dels últims dies d’agost no només ha servit per maquillar l’any pluviomètric, sinó també per trencar la ratxa de jornades consecutives amb cap període de 365 dies amb una precipitació acumulada superior als 400 l/m2. Aquesta ratxa va començar el 7 de juny del 2021 i es fa acabar el 31 d’agost del 2022.
Menys pluja del compte al conjunt de Catalunya
La poca pluja acumulada durant aquest any pluviomètric no ha estat patrimoni únic de Barcelona, sinó que en major o menor mesura ha afectat gairebé tot Catalunya. Tan sols en algunes raconades ha plogut per sobre del que és habitual, concretament a zones altes de l’Alt Pirineu, al massís del Port i al litoral sud del delta de l’Ebre, segons el Servei Meteorològic de Catalunya.
Són àmplies les àrees on s’ha acumulat entre un 60 i un 80 % de la precipitació que marca la mitjana. El dèficit és molt marcat en algunes zones del litoral i prelitoral central, de la Costa Brava nord i de la depressió Central.
Els registres més importants de precipitació al llarg del període s’han registrat a l’alta muntanya pirinenca i al massís del Port. Destaquen:
- 1657 l/m2 al Lac Redon
- 1432 l/m2 al PN dels Ports
- 1350 l/m2 a Certascan
En canvi, els registres més escadussers se’ls han quedat al pla de Lleida, on moltes estacions ni tan sols han arribat a la marca dels 300 l/m2:
- 242 l/m2 a Lleida
- 246 l/m2 a Golmés
- 251 l/m2 a Castellnou de Seana
Què és l’any pluviomètric?
L’any pluviomètric, o any hidrològic, és el període comprès entre l’inici de la tardor d’un any (1 de setembre) i finals d’estiu de l’any següent (31 d’agost). Serveix per fer balanç de les reserves hídriques. La tria d’aquest període no és atzarós: la raó és que a l’inici de la tardor és quan el terreny comença a recuperar la humitat i es produeix una recàrrega d’aigua als aqüífers, un cop passat l’estiu, tal com explica el Servei Meteorològic de Catalunya.
