Novembre del 2001 ha quedat també en el record meteorològic de moltíssimes persones per ser una de les pitjors llevantades vistes mai a casa nostra. Aquesta, el temporal de Sant Esteve del 2008 i el temporal Gloria del 2020 són probablement les tres grans fites en aquest tipus de situació de la història més recent.
Una irrupció d’aire polar com a desencadenant
Dos dies abans del gran temporal de mar, un passadís perfectament format entre l’anticicló de l’Atlàntic i les borrasques del nord d’Itàlia i el Bàltic van comportar una irrupció d’aire fred d’origen polar que va arribar directament cap a casa nostra.
Aquest aire fred, en arribar a un mar Mediterrani que aleshores tenia una temperatura superior a l’habitual, va formar una profundíssima borrasca al sud-est de les illes Balears que va comportar un dels pitjors temporals marítims que es recorden a Barcelona.
El dia 11, moment del màxim d’onatge, es van assolir onades properes als 10 m davant les costes de Barcelona i del delta de l’Ebre, i d’entre 12-14 metres a les illes Balears, on els aiguats (de més de 250 litres) i el temporal de mar també van causar desperfectes milionaris.
Entre d’altres, la Base Nàutica, l’Escola de Vela, el Port Olímpic i totes les platges del litoral barceloní en van notar les conseqüències. En aquesta primera estocada del temporal es va calcular una pèrdua de prop d’un 60 % de la sorra de les platges i les més afectades van ser les del Bogatell, Sant Sebastià i la Barceloneta. Tres vehicles van caure al mar fruit del vent, que va bufar amb cops propers als 100 km/h, de gregal.
Els rècords, el dia 15
Per si no n’havíem tingut prou, després de la primera embranzida del dia 11, la borrasca va fer l’intent de marxar cap a l’est, però va girar cua, alimentada per una nova descàrrega d’aire fred.
El dia 15 de novembre del 2001, la borrasca es va situar més a prop de casa nostra causant un dels pitjors temporals de vent mai registrats, fins al punt que molts rècords històrics de sèries de més de 50 anys de dades tenen el registre màxim de vent en aquell 15 de novembre del 2001.
A l’aeroport del Prat, amb dades de vent des dels anys 60, es va registrar una ratxa de vent de 139 km/h, rècord històric de la sèrie per sobre, fins i tot, de l’episodi de vent del gener del 2009.
El mateix passa a l’Observatori Fabra, on es van registrar 133 km/h, també rècord absolut de la sèrie, que en el cas del vent té dades fiables des de principis dels anys 90.
Altres registres remarcables van ser els 110 km/h del centre de Barcelona o els 130 km/h de Badalona. I com gairebé passa en aquest tipus de situació, el vent més fort, el gregal. El llevant li posa nom (llevantada) però el vent que més fort bufa a Barcelona és el gregal.
Arbres caiguts, sostres que van caure (com el de la facultat de periodisme), una desena de ferits i una greu afectació al litoral i al trànsit (aeri i marítim) entre Barcelona i les Balears, van ser algunes de les incidències d’aquell excepcional episodi arribat en dos “tempos”.
El temporal de mar, tot i que no tan important com el de només quatre dies abans, va acabar de malmetre un litoral ja molt castigat pocs dies abans.
D’aquell episodi també destaca una nevada extraordinària al Montseny, on es van acumular prop de 35 cm de neu caiguda.
