Barcelona, ciutat de mar i de muntanya. Un enclavament privilegiat. Del nivell del mar fins als més de 500 metres que té el cim del Tibidabo. Al mig, la gran ciutat, amb tot un seguit d’accidents geogràfics que la fan única i que ens permet veure-la a vista d’ocell des d’un bon grapat d’indrets de l’espai públic de la ciutat que, a vegades sense ser-ho, esdevenen miradors magnífics de casa nostra.
Els miradors de Montjuïc
Montjuïc és una talaia que supera per poc els 170 m d’alçària. Una mica més si tenim en compte l’alçària del Castell de Montjuïc. És en aquesta elevació on trobareu probablement els miradors més coneguts i visitats de la ciutat, atès el seu accés fàcil també amb transport públic, que fa que barcelonins i turistes sovintegin per aquesta muntanya.
Dels més coneguts, probablement el que se’n duu el premi gros és el Mirador del Poble-sec, que ofereix unes vistes magnífiques de la ciutat i del Port. Situat a tocar dels Jardins de Miramar, ens ofereix visió cap a nord i cap a est, i en dies de bona visibilitat es pot veure amb facilitat la silueta del massís del Montseny.
Però a Montjuïc podem gaudir també d’una vista no tan coneguda, la que ens ofereix per exemple el Mirador del Migdia.
Aquest mirador ens ofereix una molt bona visió del Baix Llobregat, les muntanyes de l’Ordal i el massís del Garraf i de tota la plana deltaica del riu Llobregat, així com d’una part del port de Barcelona. Ara, que si voleu una bona vista del Port, el vostre mirador és, sense cap mena de dubte, el Mirador de l’Alcalde.
Ara bé, no tot són miradors a Montjuïc. També trobem indrets idíl·lics amb vistes espectaculars sense haver d’anar estrictament a un mirador. Molt més accessible que aquests, i a tocar de la plaça d’Espanya tenim la plaça de les Cascades i l’entrada del MNAC, que ens ofereixen una panoràmica meravellosa de bona part de la ciutat i a la qual es pot anar passejant tranquil·lament.
Els voltants dels “tres turons”
Els turons barcelonins, visibles des de gairebé qualsevol punt de la ciutat, ofereixen unes de les vistes més espectaculars de casa nostra. Evidentment, pujar fins a qualsevol dels seus cims més elevats, ens posarà els pèls de punta amb la panoràmica de gairebé 360 ºC que hi podrem contemplar. Dels més espectaculars, el Turó del Carmel, que dona una panoràmica sencera i el Turó de la Rovira, on hi ha les bateries antiaèries del Carmel
Però no ens cal pujar fins dalt de tot per gaudir d’una vista privilegiada. Els carrers del Santuari i de la Gran Vista (per què deu ser?) ofereixen una perspectiva molt bona de la ciutat. Si volem parar a gaudir-ne, un bon punt és al carrer del Santuari, a la plaça que hi ha al costat del Centre Cívic del Carmel, on podrem mirar cap al nord i, en dies de bona visibilitat podrem veure part de les muntanyes de les comarques veïnes del Maresme i el Vallès.
Però els turons barcelonins no només són tres sinó que n’hi ha fins a set. Qualsevol d’ells ofereix bones vistes, però fins i tot a la falda d’un dels més petits, el de la Peira (127 m) trobem un bon mirador i accessible per a tothom amb un ascensor. Es tracta de la balconada del Casal de Barri la Cosa Nostra, a la confluència dels carrers de Cornudella i Biure i des d’on es pot gaudir d’una bona vista de Can Peguera, la Guineueta, Canyelles i Roquetes.
Nou Barris, una “mina” de miradors
Els barris de muntanya (i els barris que toquen als tres turons) són els més agraïts per trobar bones vistes donada l’accidentalitat del terreny. A les Roquetes en trobem dos de ben imponents a la línia que ofereixen els carrers de Llobera i de Rodrigo Caro. A l’extrem nord trobem la plaça de Salvador Puig Antich, un mirador perfecte situat dalt de tot de l’edifici on hi ha un gran pàrquing.
A l’altre extrem, el sud, a prop dels ascensors (que també tenen unes vistes fabuloses) trobem el carrer del turó de les Roquetes, a tocar dels Jardins de Rodrigo Caro, i que ofereixen també unes bones vistes dels tres turons i de la part barcelonina que mira més cap al Besòs. Tots dos “miradors” són ben accessibles amb transport públic.
També a Nou Barris, però a la Trinitat Nova trobem el mirador d’aiguablava, que ens ofereix una vista aèria de les sortides de Barcelona cap al Vallès, així com de les darreres estribacions de les muntanyes de la Serra de Sant Mateu i les ciutats veïnes de Santa Coloma de Gramanet i Badalona. Està situat a la carretera que uneix la Trinitat Nova i Torre Baró.
I encara ens queda Collserola
No us descobrirem res de nou aquí. La carretera de les Aigües és potser un dels miradors més freqüentats pels barcelonins. Qualsevol dels camins o carreteres que creuen la serra de Collserola ofereixen unes vistes espectaculars.
Els miradors clàssics de carretera són el de l’Arrabassada i el de Sarrià. El segon se situa una mica més avall i té una vista més neta de la ciutat, el primer actualment és tancat però s’hi pot anar en bicicleta o a peu.
Més al nord tenim el Mirador de Torre Baró, que ofereix també una bonica vista de la ciutat i també de l’altra banda, la que mira ja cap al Vallès. A més a més, ens permet la visita al castell de la Torre del Baró, situat a escassos metres del mirador. Sempre us podeu estalviar el viatge fins aquí si us quedeu a la plaça de Salvador Puig Antich, a les Roquetes, situat només 30 metres per sota de la cota del mirador de Torre Baró.
I evidentment, com més amunt, més aeri. Pujant en funicular fins a Vallvidrera i caminant només una mica (o agafant un bus del barri) podreu gaudir d’algunes de les vistes més maques de casa nostra seguint la carretera que va de Vallvidrera al Tibidabo. I, si voleu pujar més amunt… sempre podeu acabar a la plaça del Tibidabo, a la cota 500, des d’on podreu gaudir cap a mar i cap a interior.
Dos miradors no aeris de Barcelona
A vegades no cal pujar gaire per gaudir d’una vista bonica de la ciutat.
Just per darrere de l’Hotel W es va inaugurar fa prop de tres anys el passeig de la Nova Bocana del Port. Amb un dels seus fars al fons (no accessible) podreu gaudir d’una bona vista de la zona portuària així com de mar obert, tot passejant pel trencaones.
I per acabar un altre, tot i que amb “trampa” perquè ja no és a Barcelona sinó a Sant Adrià de Besòs. Al final del carrer de la Pau es pot veure la desembocadura del riu Besòs amb les tres xemeneies de Sant Adrià en segon terme. Petites joies a tocar de la ciutat.
