Recentment s’ha publicat a la revista científica PNAS els resultats d’un estudi que demostra que matolls i prats emmagatzemen un 35 % menys de diòxid de carboni (CO2) en condicions de sequera extrema. Es tracta d’un valor superior al que s’havia estimat fins ara.
L’article l’han liderat investigadors de Colorado State University i hi han participat més de 170 autors representants de tot el món, entre els quals investigadors catalans del CSIC i del CREAF.
Les sequeres extremes també redueixen el creixement de les plantes
L’estudi també conclou que durant les sequeres extremes es frena un 60 % més el creixement de les plantes respecte de sequeres menys greus. Segons Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF i un dels autors de l’estudi, aquest índex de creixement és una dada clau que indica l’estat de salut dels ecosistemes i que està relacionat amb la capacitat de capturar CO2.
Com que pastures i matollars cobreixen entre el 30 i el 40 % de la superfície de la Terra i emmagatzemen més del 30 % de les reserves mundials de carboni, segons Peñuelas “és crucial calcular exactament com afectaran les sequeres de futur a aquests embornals de carboni”.
Segons els autors de l’estudi, històricament les sequeres ocorrien una vegada cada cent anys, però amb el canvi climàtic es podrien arribar a produir cada 2-5 anys.
L’Experiment Internacional sobre Sequera va permetre el descobriment
L’anomenat Experiment Internacional sobre la Sequera ha permès descobrir els resultats de l’estudi. L’experiment s’ha dut a terme en un centenar d’indrets, de sis continents diferents. Aquests llocs tenen diferents característiques climàtiques i edafolològiques i alberguen espècies vegetals diferents.
L’experiment va recrear sequera extrema en 44 indrets durant almenys una estació de creixement sencera. A la resta s’hi van aplicar condicions de sequera menys greu.
Al cap d’un any va analitzar la pèrdua de l’índex de creixement. Els resultats van demostrar que, amb un sol any de sequera extrema els resultats mostraven que la pèrdua de l’índex de creixement en matolls i pastures era molt superior al que es creia fins ara.
La pèrdua de l’índex de creixement en un sol any de sequera extrema és pràcticament el doble del que s’havia registrat en estudis anteriors”
Quines seran les zones més vulnerables a les sequeres futures?
Les dades de l’estudi indiquen que no tots els punts geogràfics responen igual a la sequera. Els ecosistemes més secs són els més vulnerables. També s’ha observat que els ecosistemes que tenen menys diversitat d’espècies vegetals són menys resilients.
Observem que les zones que tenen un clima més sec, com alguns països del Mediterrani, es veuran més afectats per les sequeres”
