Els mapes de l’índex de precipitació estàndard serveixen per fer una radiografia de l’estat de la sequera pluviomètrica. Aquest índex es pot calcular per a diversos intervals de temps i permet saber com d’important és el dèficit o l’excés de pluja. Són, sens dubte, una eina essencial per fer un seguiment acurat d’episodis de sequera.
Els períodes més curts, per sota dels nou mesos, faciliten conèixer la disponibilitat d’aigua al sòl, cosa que és cabdal per a la vegetació. Per contra, els més llargs, de més de 12 mesos, són útils per analitzar l’estat dels rius, dels aqüífers i dels embassaments.
Què indiquen, ara mateix, pel que fa a la sequera que estem vivint?
Les pluges d’aquestes últimes setmanes s’han fet notar ben poc
Al llarg dels darrers mesos hi ha hagut més moviment meteorològic que no pas durant el primer semestre de l’any. Ara bé, tot i els xàfecs i els fronts que han anat arribant, només han servit per remullar una mica el terreny i amb prou feines s’ha arribat a veure reverdir una mica els marges o el sotabosc en alguns moments.
En aquest sentit, el mapa de l’IPE dels últims sis mesos mostra que al Barcelonès hi ha condicions de sequera pluviomètrica entre moderada i forta. Aquest és el mateix escenari que es presenta en molts punts del litoral i prelitoral central i nord i en algunes valls dels Pirineus i del Prepirineu.
A bona part de la meitat oest de Catalunya, en canvi, el mapa dibuixa un ambient de normalitat (relativa). S’ha reduït de manera clara la superfície de color vermell que tenia aquest mateix mapa l’hivern i la primavera passats. Ara bé, la sequera continua.
La raó és que els mapes de l’IPE, amb una finestra tan curta, són susceptibles a mostrar canvis notables només que hi hagi alguns episodis de pluja mínimament rellevants. Ara bé, no reflecteixen la sequera des del punt de vista de les reserves d’aigua i de l’estat dels aqüífers i dels embassaments.
Situació complicada per als embassaments
En ampliar el període per al càlcul de l’IPE els colors vermellosos van apareixent a un bon grapat de comarques. El mapa de l’IPE dels darrers 36 mesos parla per si mateix.
Les condicions de sequera pluviomètrica excepcional afecten tot el Barcelonès, però també la resta de la regió metropolitana, del Penedès, de les comarques de Girona i força punts de la depressió central. Les capçaleres dels rius pirinencs tampoc se n’escapen. Això explica l’estat en què es troben els embassaments i els aqüífers d’arreu del país, malgrat els episodis de ruixats (insuficients) que hi ha hagut darrerament.
És tan important el dèficit pluviomètric que hi ha a gairebé tot el país que les plogudes puntuals de 10 a 50 litres per metre quadrat que han visitat Barcelona i zones de les capçaleres dels principals rius des de finals d’estiu no han fet ni pessigolles a la sequera.
Massa mesos de mapes vermellosos
I si ens fixem directament amb els mapes de precipitació? L’històric dels mapes de l’anomalia de la precipitació mensual acumulada, que mostren el percentatge de la pluja recollida cada mes respecte de la mitjana climàtica, ja evidencia a simple vista que fa molts mesos que predominen els colors càlids. Els colors groguencs, ataronjats i vermellosos indiquen menys pluja de la que tocaria.
Després de l’any 2018, que va ser extraordinàriament plujós, han estat comptats els mesos amb més pluja del que tocaria de manera generalitzada. I no només això sinó que cada vegada s’han anat fent menys freqüents.
De l’any 2019 van destacar juliol, octubre i desembre; del 2020, gener (amb el temporal Gloria), març, abril i juny. És aquí on es va donar el tret de sortida a la greu sequera que estem vivint.
A partir de llavors, només el març del 2022 ha estat plujós a gairebé tot el país. El novembre del 2021, l’agost del 2022 i el juny del 2023 han portat més pluja del compte a una extensió prou important del territori, mentre que la resta de mesos han estat majoritàriament eixuts amb algunes excepcions.
