cumulonimbus @CuerdaNestor
El cumulonimbus, visible des de Barcelona. Autor foto: @CuerdaNestor

Les xarxes socials s’han omplert dilluns al vespre d’imatges d’un gran cumulonimbus, un núvol de tempesta que s’ha format de forma sobtada a l’est del Ripollès i que s’ha anat desplaçant posteriorment cap a l’est, cap a la Garrotxa. La gran nuvolada s’ha pogut veure des de bona part de Catalunya.

Per què s’ha vist des de tantes comarques?

El fet que el cumulonimbus fos l’únic present a Catalunya a aquella hora i que el cel es mostrés poc ennuvolat en general a la majoria de comarques han facilitat que l’enorme nuvolada fos visible des de bona part del territori, també des de Barcelona. Les grans dimensions d’aquest tipus de núvols, sumades a la gran altura a què es troben (a més de 10-12 km), són un dels motius pels quals es poden arribar a veure des de tanta distància. La llum baixa del capvespre també ha estat un factor a favor de la visualització.

Les imatges compartides a les xarxes socials indicaven que el nucli de tempesta era visible des de llocs tan llunyans com Font Romeu (França), Barcelona, Puig-reig i Llagostera. També tenim constància que s’ha arribat a visualitzar des de la comarca de la Noguera i des de la Segarra, entre altres indrets.

Una tempesta que ha descarregat calamarsa i pedra

Les imatges del radar del Servei Meteorològic de Catalunya indicaven que el cumulonimbus del Ripollès i la Garrotxa descarregava calamarsa i pedra. Així ho evidenciaven les taques liles del radar poc abans de les 20 h.

El cumulonimbus del Ripollès, vist des de Puig-reig (el Berguedà). Autor: Joan Torrella

Les fases de desenvolupament de les tempestes

Les tempestes experimenten diverses fases o etapes de desenvolupament. Inicialment es parla de la fase de creixement, que coincideix amb el desenvolupament i formació de les nuvolades.

La fase de maduresa dels núvols de tempesta coincideix amb el moment de màxim desenvolupament vertical del núvol (9-12 km altura) i en el qual, tot i que encara es mantenen els corrents ascendents que inflen les nuvolades, alguns es comencen a debilitar i, per tant, no poden sostenir més en suspensió les gotes d’aigua o els cristalls de gel que contenen. És justament en aquest moment quan comença a ploure o a caure calamarsa o pedra de forma intensa i abundant. En aquesta fase es produeixen llamps i trons (aparat elèctric).

A mesura que el núvol descarrega pluja també es va debilitant de forma gradual. El motiu és que a l’interior del núvol hi predominen cada cop més els corrents d’aire descendents, associats a la precipitació, i el núvol es va desfent. Això explica per què a l’estiu, sovint, a darrera hora de la tarda o de cara al vespre torna a lluir el sol.

El cumulonimbus, des de Montjuïc (Barcelona)