tempesta seca
Fotografia d'una tempesta seca a la Franja. Imatge: Carlos Castillejo

Quan es formen els núvols, al seu interior es produeix un camp elèctric a causa de la distribució de càrregues. A la part superior del núvol, la zona més freda, s’hi concentren les càrregues positives i a la base, les negatives, per bé que també hi ha una zona secundària amb càrregues positives en aquesta part baixa del núvol.

Els núvols s’electrifiquen sobretot a causa dels xocs o la fricció que es produeixen quan topen les diferents partícules que els formen, com és el cas dels petits fragments de gel i calamarsa. Si la diferència de potencial entre les parts del núvol és prou gran aleshores es produeix una descàrrega elèctrica per tal de mantenir l’equilibri elèctric. Si es genera dins del mateix núvol, o bé entre dos núvols o entre un núvol i el terra es parla de llamp.

El llampec fa referència a la resplendor que produeix el llamp.

Distribució de càrregues elèctriques dins d’un núvol de tempesta

Els trons

El tro és el soroll que fa el llamp o bé el llampec, i es produeix perquè el llamp quan descarrega escalfa de forma violenta, i a gran temperatura, l’estreta franja per on circula. Això fa que l’aire s’expandeixi de forma sobtada i generi ones sonores, és a dir, el tro. Tenint en compte que la velocitat del so és de 340 m/s, aleshores comptant els segons que hi ha entre el moment en el qual veiem el llamp i el que sentim, el tro, podem saber aproximadament a quina distància tenim la tempesta.

La descàrrega elèctrica

Tal com explica el Meteocat, un cop el núvol està polaritzat (electritzat) i la superfície terrestre carregada per inducció, s’inicia la descàrrega des del núvol.

Procés de generació d’una descàrrega simple. Font: Servei Meteorològic de Catalunya

Inicialment ho fa en forma de la típica estructura ramificada. A mesura que aquesta ramificació s’acosta al terra se’n forma una altra d’ascendent. Les dues ramificacions s’acaben trobant i, aleshores, es forma un canal altament conductor per on es genera la descàrrega de retorn, que neutralitza la càrrega elèctrica. Es tracta, en aquest cas, d’una descàrrega simple.

A vegades, però, es poden produir descàrregues múltiples. Es tracta de descàrregues secundàries, lleugerament diferents de la primera. El procés és tan ràpid que l’ull humà no pot distingir les descàrregues secundàries de la primera, per tant a simple vista no es poden diferenciar els llamps de descàrrega simple dels de múltiple. Com a molt, percebre un efecte de parpelleig.

Llamps positius i llamps negatius

La majoria de llamps transmeten càrrega negativa entre el núvol i el terra, que sol estar carregat positivament. Aquests són els llamps negatius núvol-terra.

També hi ha els llamps positius que van del núvol al terra, tot i que són força rars. Solen néixer de la part superior del cumulonimbus, on s’acumulen càrregues positives, i acostumen a tenir poques ramificacions. Es tracta d’un tipus de llamp perillós pel fet que sorgeixen de gran altura i poden arribar a impactar a força distància de la tempesta, és a dir, en una zona on no estigui plovent i fins i tot faci sol.

També hi ha llamps positius que van del terra al núvol, que tenen ramificacions nombroses cap amunt, i finalment els llamps negatius del terra cap al núvol.

Què cal fer si ens sorprèn una tempesta a l’aire lliure?

Convé sempre informar-se prèviament de la previsió meteorològica i evitar córrer riscos. Malgrat això, si ens veiem sorpresos per una tempesta convé recordar que els llamps busquen arribar al terra pel camí més curt. Així doncs, qualsevol objecte que sobresurti, sobretot si és puntegut, serà un bon candidat per rebre l’impacte.

  • En cas de veure’ns sorpresos per una tempesta a l’aire lliure convé, per tant, evitar aixoplugar-se sota arbres aïllats, sobretot si són punteguts. Un bosc tampoc és un lloc segur, però sempre ho serà més que una zona d’arbres dispersos o aïllats.
  • Si som en una piscina o al mar és important sortir-ne, assecar-se bé i buscar refugi.
  • Si ens trobem a l’alta muntanya convé evitar cims i carenes ja que són les zones més exposades i amb major risc d’impacte d’un llamp.
  • Si ens trobem en una zona oberta sense vegetació i no tenim opcions per aixoplugar-nos enlloc, convé dispersar-se (en cas de ser un grup nombrós de persones), desfer-se del material metàl·lic i ajupir-se, tot agafant-nos el cap, per tal de minimitzar al màxim la superfície d’exposició als llamps. Es recomana conservar el contacte visual amb la resta del grup per tal de poder socórrer algun company en cas de veure’s afectat per un llamp.
  • Els vehicles tancats són segurs, així com els edificis. Convé sempre tancar portes i finestres.
  • Són insegures les estructures obertes com les parades dels busos, les tendes o les entrades de les coves, entre d’altres.