Any rere any, i ja en fa molts, l’entitat Galanthus Natura fa seguiment de les parelles de falcó pelegrí que hi ha a Barcelona i a l’entorn metropolità.
Es tracta d’un projecte que ve de lluny: l’any 1999 l’Ajuntament de Barcelona va impulsar un projecte de reintroducció del falcó pelegrí en coordinació amb l’empresa Thalassia Estudis Ambientals. L’objectiu era recuperar una espècie que ja havia viscut a la ciutat fins al 1973, any en el qual va desaparèixer la darrera parella que criava a Santa Maria del Mar. La iniciativa pretenia, de retruc, fer disminuir el nombre de coloms a l’entorn dels nius, aliment dels falcons, com també ho són les cotorretes de pit gris, tórtores, estornells, merles o orenetes, entre d’altres petits ocells.
Entre el 1999 i el 2003 es van alliberar nombrosos pollets en punts escollits mitjançant el mètode d’alliberament assistit (“hacking”), que consisteix a mantenir pollets de falcó que ja poden menjar sols, però no volar. Se’ls alimenta de forma expressa fins que finalitzen el desenvolupament. És un mecanisme que permet instaurar parelles reproductives en punts concrets.
L’any 2011 l’Ajuntament de Barcelona va deixar de patrocinar el projecte però Galanthus n’ha continuat fent el control i seguiment dels exemplars. Enguany ha rebut suport de l’Obra Social de la Caixa.
L’anellament no és una tasca fàcil
El confinament ha coincidit amb l’època en el qual Galanthus Natura realitza cada any l’anellament dels polls de falcó pelegrí que hagin pogut néixer durant les setmanes anteriors. L’anellament no és una feina fàcil assegura Sergi Garcia, tècnic de Galanthus. “Ahir vam pujar a la Torre Calatrava, de més de 100 metres d’altura a través d’unes escales complicades, però aquesta no va ser l’única torre d’accés complicat a la qual vam accedir el mateix dia”.
L’anellament es fa amb l’ajuda dels agents rurals, ja que es tracta d’una espècie protegida de la qual en té competència la Generalitat de Catalunya. La majoria de nius estan situats en punts elevats i d’accés complicat i cal el seu suport tècnic.
Durant aquesta època de l’any, en el marc del seguiment dels falcons en àrees urbanes, el Grup de Suport de Muntanya (GSM) dels #AgentsRurals anella els polls del falcó pelegrí.
Conjuntament amb @galanthusnatura hem actuat a #LHospitalet on s’han anellat quatre polls. pic.twitter.com/SBfSVBmy90
— Agents Rurals (@agentsruralscat) May 1, 2020
Sis parelles s’han reproduït amb èxit enguany, quatre no
Sergi Garcia explica que han estat 10 els nius dels quals Galanthus n’ha fet seguiment a Barcelona i l’entorn metropolità aquestes setmanes, i 16 els pollets anellats. L’expert explica que aquest ha estat un dels millors anys des que en fan seguiment.
Les tres parelles reproductives dins de la ciutat de Barcelona han tingut totes descendència, i Galanthus n’ha anellat els pollets. Concretament: quatre polls al niu de la Sagrada Família, tres polls en un niu emplaçat al penya-segat de Montjuïc i dos a dalt de tot de l’edifici de Benestar Social, a Diagonal Mar.
A banda, també han anellat tres polls al niu de la Tèrmica del Besòs i quatre del niu de la Torre Realia, aquest segon a l’Hospitalet de Llobregat.
Sergi Garcia explica que no han pogut anellar els tres o quatre pollets dels quals tenien constància que havien nascut al niu de l‘Hotel Hesperia Barcelona Tower (l’Hospitalet de Llobregat) perquè actualment està tancat al públic.
Malauradament, i com ja sol passar habitualment, no totes les parelles de falcó pelegrí que han tingut descendència ha prosperat, n’hi ha hagut quatre que no ho han fet. Aquest ha estat el cas del niu que hi ha a la torre de Jaume I, al telefèric del Port de Barcelona, on tenien constància que hi havia hagut descendència perquè quan van accedir-hi van trobar-hi les closques d’ou però, sorprenentment, havien desaparegut els polls. Garcia no descarta cap hipòtesi “podria ser a causa d’un robatori -el niu és força accessible, a diferència dels altres en què normalment cal equip d’escalada per accedir-hi- o potser va ser depredats, tot i que això segon sol ser poc habitual”.
Tampoc no havien prosperat adequadament -no s’havien trencat- els quatre ous que van trobar van trobar al niu de l’edificació de l’empresa de gra Ergransa, al port de Barcelona, ni tampoc va tenir descendència la parella de falcons establerta a dalt de la torre Calatrava, la qual va posar un ou, però que tampoc no va prosperar.
Finalment, es desconeix si ha tingut èxit la parella que nidifica al dipòsit de gas de Enagás, també al port de Barcelona.
El falcó pelegrí
El falcó pelegrí (“Falco peregrinus”) és un dels falcons més grans i, en concret, les femelles són més grans que els mascles. Sol criar en sortints rocosos o penya-segats. Sol aprofitar cavitats en parets rocoses o aprofiten nius d’altres espècies. Al març i a l’abril posen de dos a quatre ous que coven durant 28-33 dies. Els polls volen als 45 dies de vida. Poden viure fins als 15 anys.
També és fonamental la comprensió i tolerància dels veïns i veïnes. S’ha de recordar que la major part de les espècies que crien en edificis està protegida per la llei pic.twitter.com/2aXpVZ7jkp
— Galanthus Natura (@galanthusnatura) May 8, 2020
