La calor intensa d’aquesta setmana —amb registres de rècord a l’Observatori Fabra (40 ºC) i superiors als 37 ºC a l’interior de Barcelona—, combinada amb la poca humitat ambiental, està passant factura a molts arbres dels carrers de Barcelona.
Des de fa uns dies les fulles dels plàtans d’ombra cauen de forma massiva i omplen voreres i carrers, talment com si ens trobéssim a finals de desembre. Molts exemplars mostren les capçades parcialment grogues.
No es tracta d’un fet excepcional, sol passar cada estiu a la nostra ciutat, però sí que enguany s’està veient de forma general i acusada a bona part de la ciutat de Barcelona.
Plou sobre mullat
Les imatges de tardor en ple estiu s’estan fent cada cop més habituals malauradament a Barcelona i al conjunt del territori català a causa de les sequeres, cada cop més intenses i persistents, i l’assoliment cada cop més habitual de temperatures extremes i de rècord.
La combinació de falta d’aigua i calor molt intensa és un dels pitjors enemics dels arbres, ja que a alguns caducifolis, com és el cas del plàtan d’ombra, els obliga a desprendre’s prematurament de part de les fulles perquè no poden mantenir la pèrdua d’aigua per transpiració. No disposen de prou aigua al subsol per mantenir-ne les pèrdues per la capçada i l’única solució és perdre les fulles.
Tot i que la precipitació acumulada des del gener supera lleugerament la mitjana a Barcelona, l’arbrat urbà però també els boscos de Collserola es troben encara en una situació de fragilitat, ja que han patit com mai els efectes de la greu sequera acumulada dels darrers tres anys i no se n’han pogut recuperar encara.
La manca de pluja de les darreres setmanes, combinada amb l’arribada d’una onada de calor a finals de juliol, ha estat suficient per forçar la caiguda de les fulles.
A l’Observatori Fabra la temperatura màxima va assolir els 40 ºC el dia 30 de juliol, un registre mai assolit en 114 anys de dades. A l’interior de la ciutat no va pujar tant la temperatura, tot i que va superar els 37 ºC tant el 30 com el 31 de juliol. L’episodi de calor dels darrers dies ha anat associat a nivells baixos d’humitat a causa del vent de garbí. El vent sec i calent ha forçat encara més les pèrdues d’aigua per les fulles.
El plàtan d’ombra, un arbre que necessita humitat i aigua abundant al subsol
El plàtan d’ombra (“Platanus x acerifolia”) és un arbre caducifoli de gran port (pot arribar als 35 o 40 metres d’alçària). Es tracta d’una espècie que creix en zones de ribera de rius i llacs, en zones fresques i amb disponibilitat d’aigua al subsol.
Es tracta d’un arbre de creixement ràpid que suporta condicions difícils de zones urbanitzades i contaminades. L’eixut típic del nostre clima mediterrani no agrada gaire als plataners. La manca de pluja habitual de l’estiu mediterrani, combinada amb les altes temperatures, fa que els plàtans perdin molta aigua a través de les fulles a l’estiu a Barcelona. A tot això cal sumar-hi l’acumulació de calor del ciment i l’asfalt i la presència de sòls compactats i de contaminants atmosfèrics.
Tot plegat fa que gairebé a Barcelona gairebé cada any a l’estiu els plàtans es vegin obligats a desprendre’s d’una part del fullatge, per tal de reduir la pèrdua d’aigua per transpiració i evitar la deshidratació.
Tan bon punt apareixen les pluges a la tardor, el plàtan d’ombra ho aprofita i torna a treure algunes fulles, una estratègia que empren habitualment arbres de clima típicament mediterrani com les alzines.
La vegetació mediterrània, resistent a la sequera, però fins a cert punt
La vegetació mediterrània adopta diverses estratègies per tal de sobreviure a períodes secs i de temperatura alta. Una opció molt estesa és la de tenir fulles perennes, una característica que els permet aprofitar tots els períodes de pluges irregulars que pugui haver-hi al llarg de tot l’any.
Tan bon punt plou (sigui quan sigui) l’arbre pot reiniciar l’activitat de forma immediata i aprofitar aquest període favorable per progressar (generar fulles noves o créixer si convé).
Molts arbres i arbustos tenen fulles endurides (esclerofil·les), altament eficients i pensades per perdre el mínim d’aigua per evaporació. En alguns casos també s’acompanyen de pèls per tal d’evitar encara més la pèrdua d’aigua. Altres espècies com les estepes opten per la marcescència, és a dir, tenir fulles que es panseixen quan no pou i fa molta calor, i d’altres, per tenir fulles molt menudes o acícules per tal de minimitzar al màxim les pèrdues d’aigua per transpiració.
Malauradament el canvi climàtic està accentuant les sequeres i augmentant la freqüència de les onades de calor, un escenari nou el qual caldrà estudiar. S’haurà de fer seguiment de fins a quin punt s’hi podrà adaptar la vegetació mediterrània.
