Prop de 10.000 criatures d’arreu de Catalunya han participat en l’elecció del nom del primer satèl·lit del nou programa espacial de la Generalitat, que s’enviarà a l’espai coincidint amb el primer dia de la primavera. Es dirà Enxaneta i el llançament es podrà seguir en directe a través del web ensposemenorbita.cat

10 finalistes de 203 noms

El nom d’Enxaneta s’ha imposat entre els 10 finalistes amb un 20 % dels vots. En total es van proposar fins a 203 noms i d’aquests els finalistes van ser: Enxaneta, Patufèlit, Valentina, Infokaire, Espiadimonis, Flaix, Llibertat, Gaudí, Intrèpid i Llampec.

Enxaneta va ser proposat per cinc nenes diferents, de quatre comarques també diferents, que han rebut un premi en un acte que s’ha celebrat aquest dimecres al CosmoCaixa. El premi consisteix en una visita guiada a l’Observatori Astronòmic del Montsec, ubicat a Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà) i una entrada per visitar el Centre d’Observació de l’Univers a Àger (Noguera), amb les seves famílies.

A més, durant l’acte també se’ls ha fet entrega d’una maqueta del nanosatèl·lit impresa en 3D i a la qual han pogut enganxar el nom d’Enxaneta en directe.

Quina serà la funció de l’Enxaneta?

El nanosatèl·lit català es posarà en òrbita el proper 20 de març des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazahstan, en el marc de l’Estratègia NewSpace de la Generalitat.

Es preveu que aquell dissabte, a les 7 h 7 min 12 s (hora catalana), l‘Enxaneta s’enlairarà a bord d’un coet Soyuz 2. Es tracta d’un CubeSat de tres unitats que desplegarà serveis de connectivitat global de la internet de les coses (IoT, per les seves sigles en anglès) a tot el territori català. És a dir, permetrà la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori, fins i tot en zones de difícil accés o que no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals.

Una de les aplicacions que podrà tenir l’Enxaneta serà que permetrà, entre d’altres, monitorar el cabal dels rius i les reserves d’aigua arreu del territori per millorar i fer més eficient la gestió de l’aigua, el seguiment i protecció de la fauna salvatge, la recepció de dades meteorològiques d’estacions ubicades en llocs remots, el monitoratge de moviments del sòl per preveure desastres naturals i el monitoratge de ramats i de conreus per detectar malalties i definir estratègies més eficients.

Al web on es podrà seguir el llançament de l’Enxaneta també es poden visualitzar els testimonis d’una nova generació de joves catalans que s’han format a Catalunya, desenvolupen projectes de recerca i investigació, o treballen en el sector aeroespacial des de casa nostra.

L’estratègia NewSpace

El llançament d’aquest nanosatèl·lit suposa el tret de sortida de les missions satel·litàries de l’Estratègia NewSpace de Catalunya, l’aposta estratègica del govern de la Generalitat per la nova economia de l’espai, com a sector d’oportunitats i futur per a l’economia i la societat catalanes.

L’estratègia ha estat dissenyada pel Departament de Polítiques Digitals per aprofitar i maximitzar les oportunitats d’un nou àmbit econòmic, el NewSpace, basat en l’ús de satèl·lits de petites dimensions que orbiten a baixa altura i en l’explotació de les seves dades, amb l’objectiu de millorar els serveis de la Generalitat i de diferents sectors productius.

Actualment, l’ecosistema NewSpace a Catalunya el formen més de 30 empreses emergents, algunes de les quals líders a escala mundial, 13 centres de recerca i d’innovació i una incubadora de negocis de l’Agència Espacial Europea (ESA BIC Barcelona). El govern calcula que el desenvolupament d’aquesta nova economia d’alt valor afegit generarà 1.200 llocs de treball nous i una facturació pròxima als 300 milions d’euros fins al 2025 a Catalunya.