Catalunya viu la pitjor sequera en moltes dècades i de moment no se’n veu el final. El clima mediterrani es caracteritza per la presència d’un període eixut, l’estiu, i per molta irregularitat en el cas de les precipitacions. Això fa que tinguem espècies vegetals que poden suportar la manca de precipitacions dels mesos càlids de l’any i que tenen adaptacions específiques i eficients per estalviar aigua.
Malgrat això, els experts forestals del CREAF adverteixen que la situació que estem vivint actualment, amb aquesta sequera tan prolongada, ens pot portar a un escenari desconegut en l’àmbit forestal.
Actualment, poca aigua disponible al sòl forestal
Segons explica el CREAF, la sequera excepcional que afecta el territori fa que tinguem un sòl forestal molt buit d’aigua. Les darreres pluges el mes de febrer no han arribat als embassaments, ja que la poca aigua que ha caigut ha quedat retinguda al sòl, que com una esponja ha absorbit cada gota que ha rebut. Cal, per tant, molta més aigua per tal d’omplir de nou tots els porus del sòl i que l’aigua que s’infiltra pugui arribar als pantans.
El sòl forestal mediterrani actua com una gran esponja
El CREAF explica que el sòl forestal mediterrani funciona com una gran esponja que acumula aigua de la pluja als seus porus durant els mesos en els quals acostuma a ploure més, sobretot a la primavera i a la tardor. Aquesta aigua queda retinguda sota terra i així la vegetació la pot fer servir mesos més tard, quan no plou, gràcies a les arrels, que en alguns casos poden ser molt profundes. Això explica que els arbres que viuen en sòls més prims tinguin més dificultats per superar els períodes secs.
La majoria de l’aigua que cau no arriba als rius i aqüífers perquè es queda al bosc. Segons el CREAF, aproximadament el 80 % de la pluja es interceptada i evapotranspirada pel bosc (aigua verda). Només el 20 % es tradueix en escolament, aigua que va a rius i aqüífers (aigua blava).
La primavera, una època en la qual la vegetació necessita molta aigua
Malgrat que intuïtivament semblaria que quan tot just entra la primavera l’ús de l’aigua als boscos és menor que a l’estiu, el cert és que és precisament en aquesta estació quan requereixen grans quantitats d’aigua. El creixement primaveral necessita molta aigua per tal que els caducifolis treguin les fulles noves i els perennifolis facin una nova crescuda.
Aquesta aigua es fa servir, en part, per a la fotosíntesi. Convé recordar que s’evapora a les fulles, on es produeix l’intercanvi de gasos amb l’atmosfera, incloent-hi l’entrada de CO2. Estudis del CREAF constaten que per cada gram de carboni absorbit és necessari transpirar mig litre d’aigua.
Què els passarà als arbres si no plou i l’esponja del sòl no té aigua?
A l’estiu, tal com els humans suem més, els arbres també transpiren més, és a dir, absorbeixen més aigua del sòl (de l’esponja). Aquesta aigua es dirigeix cap a les fulles i posteriorment a l’atmosfera. Aquest flux d’aigua es produeix per succió: puja pel sòl, circula a través de milers de conductes que es troben a l’interior dels troncs i s’evapora a les fulles.
Com més alta és la temperatura, més aigua s’evapora i més gran és la força de succió que fa que l’aigua pugi per a les fulles.
Si no hi ha prou aigua disponible al sòl i no es pot fer front a la demanda d’aigua de l’atmosfera, s’acaben produint embòlies (similars a les dels humans), que obstrueixen els conductes de transport i que a la llarga fan que les plantes s’assequin i morin.
Mortalitats o plagues
El canvi climàtic està provocant que les temperatures siguin més altes, sobretot a l’estiu, amb onades de calor més llargues, continuades i freqüents, a banda d’una major freqüència i durabilitat dels episodis de sequera.
Segons expliquen els experts del CREAF, aquest estiu els arbres necessitaran tota l’aigua acumulada al sòl i si aquest sòl és buit (sense aigua disponible) l’escenari serà complicat d’afrontar.
Si no plou suficient aquesta primavera, serà molt difícil de predir què pot passar aquest estiu, malgrat que la ciència ja ha estudiat situacions prèvies.
La manca d’aigua persistent pot dur a la fallida del sistema de transport d’aigua dels arbres per acumulació d’embolismes, fet que podria donar lloc a mortalitat i decaïment en les zones forestals vulnerables”
A banda, també s’ha vist que els boscos debilitats per la manca d’aigua són més vulnerables a altres amenaces com les plagues forestals. El còctel sequera i plagues és perillós, tal com va passar al Maresme els anys 2016 i 2017, quan després d’una gran sequera prèvia els pins van ser fortament atacats per insectes.
Una altra conseqüència seran els incendis forestals, ja que la vegetació més seca és més inflamable.
Ciència i seguiment forestal, elements bàsics entre ara i l’estiu
El CREAF destaca que el desenllaç del que acabi passat a l’estiu no es pot preveure, ja que no tenen encara les eines de seguiment de l’estat dels boscos a temps real necessàries per fer bones previsions. El CREAF ha decidit fer un toc d’atenció i mantenir l’alerta per sequera en tots els seus projectes de seguiment forestals. Un d’aquests projectes és Alerta Forestal, que ha decidit fer ja la crida a la ciutadania per seguir els boscos els pròxims mesos.
