De ben segur que aquests dies hauràs notat de maneres diverses que el sol a aquesta època no s’eleva tant per sobre l’horitzó com durant la resta de l’any. Això és a causa de la inclinació de l’eix de la rotació de la Terra, que és el responsable de les estacions de l’any.
Ens trobem a tocar del solstici d’hivern, el moment de l’any en què l’angle solar màxim diari (l’elevació del sol al punt del migdia per sobre l’horitzó) és més petit. La poca altura que té al punt del migdia fa que les ombres siguin molt llargues, ben al contrari del que passa durant el solstici d’estiu.
Com varia l’angle solar màxim diari al llarg de l’any?
La inclinació de l’eix de rotació de la Terra fa que la inclinació amb què incideix la radiació solar a la superfície terrestre variï al llarg de l’any.
L’angle solar màxim diari assoleix el seu màxim pel solstici d’estiu. Aleshores arriba als 72 graus. Per contra, el mínim coincideix amb el solstici d’hivern, que se situa en 25 graus.
Dels tres metres i mig als 55 centímetres d’ombra al migdia
La variació de l’angle solar màxim diari fa que la llargada de les ombres també canviï al llarg de l’any.
El dia del solstici d’hivern, quan l’elevació del sol per sobre de l’horitzó al punt del migdia és la menor de l’any, és quan es poden veure les ombres són més llargues. Una persona d’1,70 metres d’alçada al migdia de la jornada del solstici d’hivern projecta una ombra de 3,6 metres de llargada.
A l’altre costat de la balança hi ha el dia del solstici d’estiu. És llavors quan les ombres projectades són les més curtes fruit de l’angle solar màxim diari, que supera per poc els 72 graus. En aquesta situació, l’ombra que projecta una persona d’1,70 metres d’alçada fa tan sols 55 centímetres. És a dir, arriba a ser més de sis vegades més petita que a l’hivern.
Només hi ha dos dies l’any en què la llargada de l’ombra al punt del migdia és idèntica a la nostra alçada: quan l’angle solar màxim és de 45 graus (entorn de l’11 de març i el 2 d’octubre).
