El canvi de temps d’aquesta setmana durà a tot Catalunya un bon grapat de ruixats que seguiran contribuint a sumar més i més litres al conjunt del territori. Ara bé, t’has preguntat mai com s’originen la pluja o les tempestes que es produeixen?
La pluja és el resultat d’un complex procés atmosfèric que comença amb l’evaporació de l’aigua dels oceans, rius i altres superfícies aquàtiques. Aquesta aigua evaporada es converteix en vapor d’aigua quan s’eleva cap a l’atmosfera. A mesura que el vapor d’aigua ascendeix, es refreda i es condensa per forma núvols. Els núvols són, de fet, masses visibles de petites gotes d’aigua o cristalls de gels suspesos a l’aire. Per això els podem veure.
A banda de tot això, cal que hi hagi la presència de nuclis de condensació, que són petites partícules, ja sigui de sal, pols en suspensió o sulfats. Gràcies a aquests nuclis, les gotes d’aigua poden créixer fins a assolir la mida d’una gota quan les condicions són favorables.
La gravetat, un factor determinant
Però, què fa que aquestes gotes d’aigua o cristalls de gel es combinin i precipitin? Doncs bé, quan les condicions de mida són òptimes i ja no poden sostenir-se més en l’aire, cauen a la superfície de la Terra per acció de la gravetat.
I les tempestes?
Les tempestes, d’altra banda, són fenòmens atmosfèrics encara més complexos, que inclouen pluja intensa, trons, llamps i vent fort. En formar-se un núvol, si el contrast tèrmic i les condicions d’humitat són adients, poden crear-se moviments ascendents i descendents i tenir lloc la formació de núvols de tempesta, com els cumulonimbus.
Un dels trets més característics d’una tempesta és l’aparat elèctric associat. Quan les partícules d’aigua i gel comencen a xocar dins del núvol, s’hi produeixen càrregues elèctriques. A mesura que s’acumulen, hi ha un desequilibri entre la part inferior i superior del núvol, així com entre el núvol i la superfície de la Terra.
Quan aquesta diferencia de càrregues elèctriques és prou gran, té lloc una descàrrega elèctrica per equilibrar-les. Aquesta descàrrega és, precisament, el que coneixem com a llamp.
I què és abans, el llamp o el tro?
Doncs, la resposta rau en la velocitat. Quan es produeix un llamp, s’emet llum que es transmet a gairebé 300.000 quilòmetres per segon i això fa que arribi gairebé de forma instantània als nostres ulls. No obstant, el tro generat pel llamp és el que sentim i necessita més temps, ja que es propaga a través de l’aire. Concretament, ho fa a uns 343 metres per segon. Per aquest motiu, sempre veurem primer el llamp i després sentirem el tro.
T’animes a fer un petit càlcul?
Si vols saber si una tempesta es troba gaire lluny d’on ets, l’únic que cal fer és mesurar el temps que passa entre el llamp i el tro i multiplicar-lo per 343. D’aquesta manera, obtindràs la distància en metres.
Quants n’hi ha a Catalunya?
A Catalunya, hi ha una mitjana superior a 130 dies de tempesta a l’any, amb una mitjana de 100.000 llamps de tipus núvol-terra cada any. A més a més, el 80 % es concentra en només 25 dies. El 66 % dels dies de tempesta són entre el maig i el setembre. A Barcelona, el màxim de casos són al setembre, seguit de l’agost i el juliol.
La majoria de tempestes tenen lloc durant la tarda i la nit. Concretament, un 66 % es produeix entre les 16 i 20 h. El període amb menys activitat és entre les 8 i les 12 h.
