Carlit, Pirineus
Les congestes de neu a l'estiu aniran a menys als Pirineus en el futur.

Els dies 19 i 20 de maig s’està celebrant a Bilbao el 4t Col·loqui Internacional sobre Canvi Climàtic en Zones de Muntanya, en què s’expliquen els resultats finals després de dos anys i mig de feina del projecte OPCC-ADAPYR, que té com a objectiu millorar l’adaptació i la resiliència dels Pirineus al canvi climàtic. En aquest marc, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha presentat el primer Butlletí d’Indicadors de Canvi Climàtic dels Pirineus (BICCPIR), corresponent a l’any 2020.

L’elaboració d’aquest butlletí, en el qual es mostra una visió de l’estat del clima al conjunt de la serralada pirinenca, ha estat liderada per l’SMC, amb les aportacions d’altres membres del projecte. D’una banda, s’han analitzat les tendències observades tant pel que fa a la temperatura com la precipitació, així com altres indicadors climàtics. De l’altra, també s’hi estudia com es va comportar l’any 2020.

Més calor i menys precipitació

Les dades obtingudes són clares. Al conjunt dels Pirineus la temperatura ha pujat 1,6 ºC des de mitjans del segle XX. L’escalfament més notable correspon a l’estiu, amb un ascens de 2,3 ºC, mentre que a l’hivern l’augment ha estat més moderat, d’1,1 ºC. S’ha trobat que l’ascens de la temperatura màxima ha estat de 0,31 ºC per dècada, mentre que per a la temperatura mínima s’ha situat en 0,21 ºC per dècada.

El episodis de calor als Pirineus són cada vegada més freqüents i intensos. Per contra, les fredorades cada vegada duren menys dies: ara duren cinc dies menys que fa 60 anys.

Consegüentment, els dies de gelada han disminuït amb un ritme de 2,6 dies per dècada. En canvi, el que es considera com a dies d’estiu (temperatura màxima de més de 25 ºC) i les nits tropicals (temperatura mínima superior als 20 ºC) han augmentat en 4,3 i 0,8 dies per dècada, respectivament.

Per contra, la precipitació ha anat de baixa. Al llarg dels 60 anys que s’han analitzat s’ha detectat un descens de la precipitació del 8 %, tot i que no és significatiu des d’un punt de vista estadístic. Al sector mediterrani i al vessant sud és on ha estat més marcat, amb un decrement d’un 15 %.

Cada vegada hi ha menys glaceres i són menys extenses

Amb aquest escenari, el nombre i l’extensió de les glaceres han minvat des de principis dels anys 90. En el cas concret de la glacera de l’Aneto, ha passat d’ocupar una superfície de 100 hectàrees a una de 47, de manera que ha reduït l’extensió a menys de la meitat en només 30 anys. Glaceres com la d’Ossoue (al massís del Vignemale) o la de la Maladeta presenten un ritme de fusió similar. De fet, l’any 2020 es va mesurar la menor superfície de les glaceres que hi ha monitorades des que se’n prenen dades.

Imatge del satèl·lit Sentinel-2 del 28 d’agost de 2021 del massís de l’Aneto. Les zones de color blau corresponen a les glaceres. Font: ESA

També el gel que hi ha sota terra o en coves s’ha vist reduït. Amb dades des del 1978, la cova gelada A294 del massís de Cotiella, a 2.238 metres d’altitud, el volum de gel ha minvat un 20 %. Mentre que el primer any amb dades es van mesurar 6.770 m3 de gel, l’any 2019 el registre va ser el mínim de tota la sèrie, amb 5.440 m3. Això s’explica per l’augment de la temperatura, també en aquestes zones amagades. L’any 2020 la temperatura mitjana anual dins d’aquesta cova va ser de -0,4 ºC, amb la qual cosa va ser un dels anys més càlids de la curta sèrie de dades, que va començar l’any 2010.

La vegetació també es ressent del canvi climàtic

Un altre indicador de com evoluciona el clima és la vegetació, raó per la qual es fa un monitoratge de la fenologia. Tot i que la sèrie de dades és curta, ja que va començar l’any 2013, al llarg d’aquests anys s’ha detectat un avançament en la brotada.

En el cas d’espècies d’arbre com l’avet o el pi negre, han anticipat la brollada al voltant de tres setmanes als Pirineus. En canvi, l’avançament del faig ha estat menor, d’una setmana.

L’any 2020: càlid i plujós

Seguint l’evolució de les darreres dècades, la temperatura mitjana anual del 2020 va quedar per sobre de la mitjana. A bona part dels Pirineus l’anomalia va rondar 1 ºC. Tot i això, a zones elevades del sector central de la serralada va superar els 1,5 ºC. En global, la mitjana va ser d’11,4 ºC, que és 1,2 ºC més elevada del que tocaria.

En canvi, en general va ploure més del normal. El que aparentment podria semblar contradictori amb els resultats observats durant les últimes dècades, s’explica pel fet que la precipitació presenta molta més variabilitat d’un any a l’altre que no pas la temperatura.

Respecte de la mitjana del període 1981-2010, l’any 2020 es va acumular un 10 % més de precipitació. L’anomalia positiva va ser més marcada al Pirineu oriental (+50 %), bàsicament a causa del temporal Gloria. Per contra, a la regió central va ser un any sec, amb una anomalia de -40 %.

Mapes de l’anomalia de la temperatura mitjana anual (en ºC) i de la precipitació acumulada anual (en %) de l’any 2020 als Pirineus. Font: BICCPIR

Els episodis meteorològics més destacables de l’any van ser:

  • Temporal Gloria, del 20 al 23 de gener: hi va haver acumulacions de precipitació de més de 300 l/m2 i gruixos de neu de més d’un metre i mig al Pirineu oriental.
  • Onada de calor, del 25 de juliol al 2 d’agost: hi va haver registres de temperatura màxima superiors als 37 ºC a diverses valls dels Pirineus.
  • Temporal Barbara, del 20 al 21 d’octubre: es van produir fortes ventades que s’estima que devien superar els 200 km/h a les crestes més exposades.
  • Episodi de pluja, del 3 al 12 de desembre: hi va haver acumulacions de precipitació superiors als 300 l/m2 als Pirineus atlàntics.