El massís del Pedraforca, al Berguedà, acull des de fa un temps una extensa superfície destinada al cultiu de la tulipa (hivern i primavera) i la dàlia (estiu i tardor). Aquestes plantacions de flors ornamentals són fruit d’una iniciativa privada que s’emplaça entre Saldes i Maçaners, a tocar del Pedraforca, i a 1.250 m d’altitud.
Floració espectacular, però que arriba un mes més tard de l’habitual
Aquests dies, a la recta final del setembre, s’està produint el màxim de la floració de les dàlies i els estels (cosmos). L’estampa del camp de dàlies totalment florit, amb el Pedraforca de teló de fons, és un veritable espectacle, més tenint present que se’n cultiven fins a 270 varietats. La bellesa de les flors, però, amaga mesos de feina dura i de molta incertesa vinculada a la meteorologia.
Segons explica Seila Malo, responsable del projecte Tulipmania, les dàlies es van sembrar durant el mes de maig. El juny va ser molt plujós enguany a l’Alt Berguedà, amb registres de precipitació superiors als 150 litres per metre quadrat, i temperatures més aviat frescals per a les dates, un fet que va endarrerir el creixement de les dàlies.
“El temps va canviar radicalment al juliol” —explica— amb l’arribada de la calor molt intensa i amb l’absència de tempestes. “La calor extrema es va allargar durant el mes d’agost, així com la manca dels ruixats i les tronades”, habituals les tardes d’estiu als Pirineus.
La calor, sumada a la inusual manca de tempestes a l’agost, va fer que fes falta aportar reg addicional i que es frenés el creixement de les dàlies.
La calor i la sequera han endarrerit la floració de les dàlies i han fet que quedessin més petites del normal”
Les dàlies han crescut, però no arriben als 150 cm d’alçària habitual de moltes de les varietats. A banda, han acabat florint un mes més tard de l’habitual.
Incertesa de cara al futur
Els Pirineus no se salven dels efectes del canvi climàtic. Els pics de calor extrema han estat freqüents enguany, i també van viure una llarga onada de calor durant la segona quinzena d’agost. A més, el 18 de juliol es van mesurar registres de temperatura màxima de rècord en algunes valls, de fins a 40 graus o lleugerament superiors.
A la calor extrema cal sumar-hi aquest any el predomini de les altes pressions i l’estabilitat meteorològica. Les tempestes de tarda van ser molt escasses, tant al juliol com a l’agost, un fet molt poc habitual als Pirineus, on les tronades fan que l’estiu sigui estadísticament l’estació més plujosa de l’any.
L’estiu del 2022 també va fer molta calor a l’entorn del Pedraforca, però l’agost va ser molt plujós. Per contra, la calamarsa i la pedra van causar danys a les dàlies, tot i que es van acabar recuperant.
Cada cop hi ha més obstacles imprevistos. Això fa pensar en quin futur ens espera i si aquest tipus de negoci serà viable d’aquí 5 o 10 anys, o bé caldrà haver de replantejar-lo”
La dàlia és una planta nadiua de les zones de muntanya de Mèxic, en zones on la calor no passa de moderada i la pluja hi cau amb regularitat. Unes condicions que fins no fa gaires anys eren també les que tenia el Prepirineu oriental.
L’augment de la temperatura i la irregularitat de les precipitacions auguren un futur incert pel cultiu de la dàlia, però encara hi ha marge d’adaptació. La dàlia conté diverses varietats més resilients, adaptades a condicions més dures i extremes com les que ja comencen a ser una realitat als Pirineus.
